El MNAC baixarà a BCN i guanyarà 13.000 metres d’exposició

El projecte guanyador de l’ampliació del MNAC, firmat pels estudis HArquitectes i Christ & Gantenbein, té un pressupost total estimat de 112.669.267 euros, dels quals la Generalitat de Catalunya n’aportarà el 50%, l’Administració General de l’Estat el 30% i l’Ajuntament de Barcelona el 20%. El centre passarà de 21.036 a 33.833 metres quadrats de superfície útil per al programa públic i de 17.354 a 21.455 metres quadrats de superfície útil per al programa intern. La previsió és que les obres del primer lot del bloc 1 estiguin acabades en el primer trimestre del 2029, a temps per a la celebració del centenari de l’Exposició Internacional de 1929, origen en bona mesura de Montjuïc tal com el coneixem. Les obres estan dividides en dos blocs i diversos lots.

Mesos de demora

El president del Patronat del MNAC, Joan Oliveras; el director del MNAC, Pepe Serra; Josep Ricart, membre fundador de HArquitectes; el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, van oficiar per aquest ordre la presentació pública del projecte arquitectònic per a l’ampliació del MNAC, ahir. La presentació va tenir lloc amb mesos de demora a causa dels dos recursos interposats per l’UTE (unió temporal d’empreses) Amanda Levete Architects, Aybar Mateos i Borrell Jover, segona en el concurs.

"És un dia important per a la ciutat i el país –va indicar Oliveras–, porque s’inicia la recta final d’un procés amb valor nacional que permetrà mostrar la creació artística catalana feta fins a l’actualitat". A escala de ciutat, Collboni va exposar que el MNAC serà el nucli de "la nova transformació de Montjuïc", després de les impulsades per l’Exposició Internacional de 1929 i els Jocs Olímpics de 1992. Urtasun, per la seva banda, va dir que l’ampliació del MNAC inaugurarà "una nova etapa" del museu, no només perquè inclourà l’art català de la segona meitat del segle XX, sinó també perquè serà "un espai molt més connectat amb la vida urbana".

Per la seva banda, Illa va celebrar el "naixement del MNAC del segle XXI", que podrà gràcies a l’ampliació "desplegar tot el seu potencial, com ho està fent Catalunya".

Espais polivalents

El jurat del concurs va declarar guanyadora per unanimitat la proposta d’HArquitectes i Christ & Gantenbein, titulada Passatge del Museu. "Destaca especialment la relació que la proposta estableix amb l’entorn, a l’obrir el museu a la ciutat i viceversa", va valorar. El jurat va ressaltar així mateix que el projecte reconeix les qualitats arquitectòniques del Palau Victòria Eugènia i l’adapta "de manera molt hàbil a les noves necessitats del museu". "La gran polivalència dels espais", que "permetrà desplegar les necessitats presents del museu i adaptar-lo a les necessitats futures", va ser considerada "una gran virtut" del projecte pel jurat.

El primer punt del Decàleg per a una ampliació legítima i necessària remarca que el creixement espacial permetrà al MNAC donar cabuda a la creació produïda a Catalunya a partir dels anys 40, que inclou "noves missions irrenunciables" com l’atenció a la fotografia o el còmic.

En el seu text d’introducció al projecte, el director del MNAC veu imprescindible l’ampliació perquè el centre deixi enrere el "model de museu enciclopèdic convencional" i "proposi noves formes d’institucionalitat, multipliqui els punts de vista, recuperi les narratives silenciades, reexamini les jerarquies establertes i assumeixi el conflicte i la memòria històrica".

Pol cultural

Notícies relacionades

Alta literatura de transistor

Casa Feroz, Carles Vilarrubí i Corpinnat, premis Cata Mayor

En un marc més ampli, la transformació del MNAC aspira a consolidar Montjuïc com un pol cultural internacional de primer ordre, amb una gran densitat d’institucions culturals a la muntanya: la Fundació Joan Miró, CaixaForum Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors o el pavelló Mies van der Rohe.

A causa de les obres, que s’iniciaran en el primer trimestre del 2028, la previsió del MNAC és que la mostra dedicada a l’arquitecte Josep Maria Jujol (del 26 de novembre del 2026 al 28 de març del 2027), amb Perejaume com a comissari, sigui l’última exposició temporal fins al 2029. Si l’accés al MNAC es complica per les obres que canviaran la cara a l’avinguda de la Reina Maria Cristina i la plaça d’Espanya, el museu tancarà les seves portes. Però la voluntat a partir del 2027 és mantenir almenys una planta oberta i que les col·leccions del romànic, el gòtic i el Renaixement es puguin visitar.