Alta literatura de transistor

Paul Auster va sintonitzar la ràdio i, resumint, va creure que el seu pare era Déu. Així, no hauria de sorprendre que Jordi Puntí (Manlleu, 1967), Irene Pujadas (Sant Just Desvern, 1990) i Miqui Otero (Barcelona, 1980) s’infiltressin a Catalunya Ràdio per parlar, més aviat escriure, de tios que asseguren ser la reencarnació de Beethoven, teràpies de xoc en un ascensor de Las Vegas, invocacions d’Eduard Punset, apagades èpiques i pobles que celebren no haver guanyat mai la loteria.

Va passar entre agost del 2024 i juny del 2025, quan tres escriptors, reconvertits en contacontes radiofònics, van acceptar el repte de convertir anècdotes dels oients d’El suplement, que presenta Roger Escapa, en relats veloços. Contes "curts i ràpids, nascuts per llegir en veu alta", que reneixen a la llibreria gràcies a Sembla mentida (Quaderns Crema), antologia que reuneix 36 relats, 12 per cap, dels més de cent que van estrenar als micròfons matinals del cap de setmana. "Tots tenim l’instint per fabular i explicar històries, però els escriptors el potenciem. Agafes una història que t’ha comptat algú i la millores, la fas més atractiva primer per a l’oient i després per al lector", explica Puntí, de qui va néixer la idea de trasplantar a la ràdio pública catalana el que Paul Auster havia fet a la National Public Radio americana.

Això és: aprofitar la gràcia d’una peripècia banal o memorable, d’una gesta ridícula o històrica, per llançar-se a la muntanya del relat breu i pujar a un loop d’oralitat convertida en literatura. "En l’origen de tot hi ha l’eufòria per explicar històries. Hi ha massa tertúlia i poques històries, i el llibre és una invitació a explicar-les i fer-les teves", reivindica Otero. Sobre la taula, barallant-se per sortir a la foto, elefants tailandesos, comptadors de passos embogits, estotjos escolars embotits de retoladors i "records foscos". És, resumeix Pujadas, el "trànsit de la vida real a la ficció i de l’anècdota oral a la pàgina impresa". "No és artificial ni artificiós, perquè és exactament el que fas sempre que expliques una història", remata Otero, per a qui Sembla mentida suposa la seva estrena en la ficció en català. La dinàmica ha sigut la de tres amics recolzats en una barra explicant-se la vida, però el procés de tria i selecció hauria donat per a un altre conte. "Ens vam reunir unes tres vegades per decidir assembleàriament quins relats hi entraven i quins no; vam omplir una taula amb pòsits blaus i de sobte apareixia com una investigació policial estranya en la qual hi havia continuïtat, diàleg i també un efecte contagi", expliquen Pujadas i Otero. "Si tenim molt èxit i cal fer un segon llibre, tenim material", tranquil·litza Puntí.

Ni tan sols el fet de treballar sobre una idea aliena ha resultat ser un problema. "Al final, les limitacions eren molt interessants, perquè parties de coses que potser serien molt lluny del que tu faries i això et donava molta llibertat", reflexiona Pujadas, la més jove en aquest power trio intergeneracional. I és que el "creador", fa broma Otero, tenia un "pla mestre". "M’interessa molt entendre com veuen la narrativa i la ficció els més joves, i ara hi veig molts punts en comú a través del llenguatge, però també una distància que té a veure amb els referents culturals", confirma Puntí, capitost en assumptes contistes.

Notícies relacionades

Casa Feroz, Carles Vilarrubí i Corpinnat, premis Cata Mayor

"La bona cuina és fer disfrutar la gent"

"Una txutxe"

"Al final tot ha sortit com ho vam somiar al celler", diu Otero davant una pila de xapes il·lustrades amb un vell transistor de piles, miniatura portàtil de la coberta de Sembla mentida. Pocs dubtes d’on trucar per convertir en llibre els seus dies de ràdio. "La tradició del conte en català passa per Quaderns Crema, d’aquí ve el pròleg de Sergi Pàmies", constata Puntí, a qui l’elecció de casa editorial li fa especial il·lusió. "Quan tenia 30 anys vaig treballar un any a Quaderns Crema, i tenir un llibre d’aquests amb el teu nom... Com diu el Miqui, és una txutxe", afirma l’autor de Maletes perdudes.