El triomf del cine basc

Però això és una gala i pel mig hi va haver posicionaments polítics concisos com el de la directora i actriu argentina Dolores Fonzi al rebre el Goya a la millor pel·lícula llatinoamericana per Belén o la faula explicada per Gonzalo Suárez, el Goya d’honor i un dels cineastes espanyols de tota la història que, com a novel·lista i periodista que ha sigut també, fa anar més bé els mots.

Notícies relacionades

Gires menys mundials

Refinat ‘soul man’

Tot discorria entre clar i mesurat amb algunes excepcions: fins i tot ho va ser, de mesurat, Albert Serra quan va rebre l’altra estatueta més cantada de la nit pel documental taurí Tardes de soledad. De la compromesa Susan Sarandon se n’esperava el que va dir. En tot cas, després de la polèmica suscitada a la recent Berlinale per les desafortunades declaracions d’algunes personalitats sobre el posicionament polític, o la inexistència d’aquest, per part dels artistes, en els Goya algunes de les persones premiades van tenir el valor d’alertar: hi va haver algun xiulet per a Fonzi quan va avisar els espanyols que no cometessin el mateix error que han comès els argentins votant qui han votat.

Temps de política. Després, temps de gags. I vinga dilatar els minuts a l’espera de les decisions finals, les que marquen en una direcció o una altra els guardons. I al començar el desenllaç de la gala més de tres hores després, no hi va haver cap gir de guió. Los domingos va vèncer Sirat.