Dues formes d’espiritualitat

Dos aspectes destaquen en els premis Goya d’enguany. D’una banda, la massiva presència de nominats bascos. De l’altra, un dels temes recurrents els últims mesos: la inesperada recerca de l’espiritualitat, o una cosa semblant, que s’ha instal·lat en els productes culturals espanyols. Del fenomen Rosalía amb el disc Lux, aparegut a l’octubre, als temes que tracten les dues màximes candidates als Goya, Los domingos (Concha d’Or a Sant Sebastià) i Sirat (Premi del Jurat a Canes i escollida per l’Acadèmia espanyola del cine per als Oscars).

Aquest últim aspecte, el de competir en els premis del cine nord-americà, ¿dona avantatge al film d’Oliver Laxe sobre el trance al desert? Pot ser que sí, tenint en compte que ha passat l’últim tall i competirà com a millor pel·lícula internacional amb Valor sentimental, El agente secreto, Un simple accident i La voz de Hind. Però recordem que el 2022, l’any en què l’Acadèmia va apostar per Alcarràs per competir a Hollywood –venia de guanyar l’Os d’Or a Berlín–, la pel·lícula de Carla Simón va obtenir 11 nominacions als Goya i se’n va anar amb les butxaques buides.

Los domingos parteix amb 13, i Sirat en té 11. Els segueix amb nou una producció basca, Maspalomas. L’auge basc en la present edició no solament inclou els apartats en què pot guanyar el film del col·lectiu Moriarty (pel·lícula, direcció, guió original, actor, actor de repartiment, fotografia, música, direcció artística i maquillatge i perruqueria). La pel·lícula de la directora de Barakaldo Alauda Ruiz de Azúa també entra en la batalla d’una manera massiva, tot i que dos dels protagonistes, la debutant Blanca Soroa i l’actor Miguel Garcés, siguin corunyesa i val·lisoletà. Susana Abaitua, protagonista d’Un fantasma en la batalla, s’afegeix a la llista de noms bascos.

Cine català

El cine català no queda en desavantatge. Carla Simón i Albert Serra rivalitzen en la categoria de millor direcció, i Jaime Claret Muixart (Estrany riu), Gerard Oms (Molt lluny) i Gemma Blasco (La fúria), en la de direcció novella. El film de Simón, Romería, té nou nominacions, i el de Serra, Tardes de soledad, competeix pel millor documental i sembla un dels premis més cantats de la vetllada, amb Flores per a Antonio, potser, desafiant. En la categoria de millor actriu revelació, la jove Blanca Soroa, que encarna l’adolescent que vol entrar en un convent a Los domingos, té serioses rivals en tres films catalans: Elvira Lara, Llúcia Garcia i Miriam Garlo per Los Tortuga, Romería i Sorda.

Tot fa pensar que entre Los domingos, Sirat i, per sota, Maspalomas, Sorda i Romería, hi haurà els premis grossos. La cena, comèdia ambientada al final de la Guerra Civil espanyola, és l’outsider de l’equació, un film més distès –atesa la severitat de la resta– que acostuma a aparèixer com a equilibri en les nominacions. El thriller Los Tigres, El cautivo –la fantasia d’Alejandro Amenábar amb el captiveri de Cervantes a Alger– i Un fantasma en la batalla –la pel·lícula sobre el conflicte basc des de la perspectiva d’una guàrdia civil infiltrada– poden donar joc en categories tècniques.

Cintes com Maspalomas i Romería exploren la reconciliació, sigui amb la identitat sexual a què un ha de renunciar per pressions socials o la d’una jove amb la seva família biològica. D’altres com Sorda no deixen de parlar dels complexos processos de la maternitat, mentre que Estrany riu explora un gènere instaurat, el coming of age, des d’una perspectiva ben diferent i innovadora. A Los Tortuga hi conviuen diverses temàtiques –la migració, les relacions generacionals, la diferència entre camp i ciutat, la convivència entre cultures–, i Molt lluny també parla de la immigració i de la crisi econòmica del 2008. Los Tigres utilitza un suport de gènere per explorar també les crisis personals, socials i econòmiques. La història i la realitat espanyola de les últimes vuit dècades hi són presents, tot i que amb mirades ben diferents, en la dictadura franquista de La cena i la lluita contra el terrorisme basc –sorgit d’aquella dictadura– a Un fantasma en la batalla.

Notícies relacionades

Sarandon i el costat correcte de la història

La Ludwig Band treu suc a la xafarderia

Viatges al desert

Però els temes dominants d’enguany recorren a l’espiritualitat, o la recerca d’una cosa diferent en les existències quotidianes del món capitalista, que procuren, també de manera antagònica, els films de Laxe i Ruiz de Azúa. El primer ho fa amb estil més magnètic –espiritual en certa mesura– i retratant uns personatges que viuen fora del sistema amb les seves raves i viatges pel desert. El mateix títol és un indicatiu dels propòsits del director, atès que Sirat significa, segons l’islam, ‘el pont més prim que condueix de l’infern al paradís’. Los domingos és més directa en tot: una jove vol ser monja i, sense ser d’una família devota, això la converteix en una persona anòmala en el món actual. Veurem si la nova espiritualitat té ressò en els premis d’enguany.