"Jane Austen estaria avui a Tinder"

A Miguel Ángel Jordán (Cartagena, 1975) el diverteix que el títol del seu llibre soni a promesa romàntica gairebé inevitable. No només perquè parli de Jane Austen i d’amor, sinó perquè, en el seu cas, la picada d’ullet és també biogràfica: el seu segon cognom és Enamorado. Ell mateix admet que l’elecció tenia alguna cosa de joc perfecte, d’aquells que semblen escrits amb la fina ironia de la novel·lista britànica. I arriba, a més, en un moment especialment simbòlic: el desembre passat es va complir el 250è aniversari del naixement de l’autora, convertida ja en un clàssic emocional que continua dialogant amb el present.

Perquè Austen, defensa Jordán, no pertany al museu, sinó a la vida quotidiana. Tant, que es permet imaginar-la avui en un escenari inesperat: "Potser estaria a Tinder", diu, i compara les aplicacions de cites amb els balls interminables en què les seves heroïnes coneixien els homes que els acabarien canviant la vida. Canvien carruatges per pantalles, però, no, el fons: l’espurna inicial, el malentès, el prejudici... i la necessitat d’anar més a poc a poc del que el món modern ens reclama avui.

El resultat és Todo lo que Jane Austen me enseñó sobre el amor (Plataforma Editorial), una brúixola sentimental que baixa el romanticisme a terra ferma i el converteix en paciència, autoconeixement i treball quotidià.

Professor de Filologia Anglesa i cofundador de la Jane Austen Society Spain, Jordán fa més d’una dècada –"a full, com dirien els seus alumnes– que es dedica a l’escriptora. "M’he llegit les seves novel·les infinites vegades... i em continuen enganxant", admet.

Austen, recorda, va construir aquest llegat immens amb una obra sorprenentment breu. "Ella va escriure sis novel·les acabades i revisades, que són les conegudes", explica. Amb mitja dotzena de títols n’hi va haver prou per aixecar un univers que continua funcionant com a mirall sentimental dos segles després. I si en cal elegir una de preferida, Jordán no dubta: "Per a mi és molt especial Emma".

Hi ha, a més, una paradoxa inevitable en tot això. Jane Austen, la gran narradora del matrimoni per amor, mai es va casar. En una carta a la seva neboda Fanny, afirma: "Les dones solteres tenen una terrible propensió a ser pobres, i aquest és un argument molt poderós en favor del matrimoni". En realitat, Austen es va estar a punt de casar una vegada. Jordán recorda així aquell episodi gairebé novel·lesc: "El germà d’unes amigues íntimes –un hereu de l’estil de Mr. Darcy, i sis anys més petit– li va demanar matrimoni una nit. Austen, sorpresa, va dir que sí. Era un noi d’una família encantadora, tenia moltíssims diners..., i jo crec que va pensar: ‘¿Per què no?’".

Però a trenc d’alba va arribar el gir que defineix el seu caràcter. "Aquella nit de segur que no va dormir gaire", imagina Jordán. I al matí següent, se’n va desdir. No era només un rampell: era una convicció profunda. "Com que ella creia en el matrimoni només per amor, ja que no es va casar". Per a Jordán, aquesta renúncia és la prova més contundent de coherència: Austen va preferir una vida menys còmoda abans que trair el que defensava en les seves novel·les.

Potser per això les seves històries continuen sent actuals. "Hi ha coses que no canvien. L’ésser humà és l’ésser humà", assenyala. El decorat és un altre ("els vestits, els carruatges..."), però les emocions continuen sent les mateixes. "Enveges, gelosia, prejudicis, orgull... Ho trobem a tot arreu", assegura l’autor expert en Austen.

Sense impostura

En el seu llibre, Jordán converteix aquestes trames en una espècie de manual emocional, però sense impostura: "No soc jo qui parla, sinó que és ella. Jo el que faig és: ‘T’ho poso davant, t’ho explico...’, però al final qui dona el consell és ella".

El primer gran ensenyament, diu, té poc de focs artificials (l’enamorament) i molt de temps (la constància en la construcció d’una relació sòlida). "Cal tenir paciència". I també un avís contra les expectatives inflades: "El que ara anomenem amor potser no és el que realment és l’amor". Això explica, afirma, tanta frustració contemporània: "De vegades pensen que allò seria l’amor i després veuen que no funciona".

Austen, en canvi, proposa una altra velocitat. "Això no és tres cafès i ja està... No, no: això és un treball llarg". Conèixer de veritat algú exigeix més que un enamorament sobtat: "No puc estimar el que no conec", deia Austen. I en aquesta frase cap una de les grans tragèdies modernes: "El que jo pensava que estimava era una cosa que no existia".

Notícies relacionades

A Tafona, Ramón Freixa Atelier i Voro obtenen tres sols Repsol

El ‘consigliere’ que va surfejar al Vietnam

Per això, per a Jordán, l’enamorament és només l’inici. "És l’espurna; necessària, sí, però fràgil si no es construeix". L’amor, en canvi, és procés: "L’important no és arribar a cap lloc, sinó el camí". I aquest procés ens hauria de fer millors: "Les dues parts de la parella es beneficien de l’altre i milloren i creixen, i evolucionen".

En temps de cites ràpides i relacions líquides, Jordán no demonitza les aplicacions. Insisteix que són, simplement, el "nou ball". Però amb una condició, que el match no es confongui amb el destí. "Només és la primera espurna, després cal conèixer-se bé". I afegeix tot seguit un gir molt austenià que s’ha de tenir molt en compte: "El problema no està en l’altre, sinó en nosaltres. Primer ens hem de conèixer bé nosaltres mateixos per saber què volem de l’altre", aconsella.