Charli XCX, bellesa i angoixa

Passat l’efecte de Brat (2024), Charli XCX deixa en pausa el seu hyperpop d’autor, signe dels temps, i acudeix a un altre tipus de material sonor: narrativament atemporal, turmentat, subjecte a al·lucinacions baladístiques i a tenses trames de conflicte, de molt sintetitzador, però també de corda fregada, violenta i tràgica, i vistes a l’altra banda del mirall. Mana la història, que no és cap altra que la de Cims borrascosos, la novel·la d’Emily Brontë, de l’any 1847, portada una vegada més al cine, ara per Emerald Fennell (després de firmar Una joven prometedora i Saltburn).

És la segona incursió de Charli XCX en la banda sonora, molt diferent de la primera, la comèdia Bottoms (2023). El relat de Wuthering heights ens parla de la relació entre l’orfe Heathcliff i la filla de la mansió on l’acullen, Catherine Earnshaw, així com de l’amor frustrat per la diferència de classe, de la traïció consegüent i de la dependència d’una passió que esdevé obsessiva i que es projecta més enllà de la mort. Una fantasia gòtica que déu n’hi do, amb esquinç romàntic, injustícia social i fantasmes, a la qual Charli XCX s’acull endinsant-se en territoris sònics inhabituals en la seva obra.

Per començar hi ha una peça claustrofòbica, House, guiada per l’spoken word de John Cale, que es posa a la pell de Heathcliff i ens diu que se sent atrapat en el seu món («crec que moriré dins d’aquesta casa»), entre sords xerrics i plans de calma tensa que s’alliberen amb guitarres i distorsions de metall industrial, i on la seva veu acaba doblant amb la de Charli XCX.

Atrapat a casa

Ella agafa el relleu a Wall of sound, balada d’ambientació amenaçadora, cruixits de pel·lícula de terror. En el cor de la història hi ha la dependència sense remei d’aquest amor fatal, on el protagonista es confessa sotmès, perquè prefereix continuar patint-lo que viure sense ell. Una resignació davant el destí de què Charli XCX treu partit a Dying for you, sobre una cadència ballable de beats, i a Chains of love, una mena de power ballad compungida en què canta de manera planyívola a la seva aclaparadora circumstància: «Les cadenes de l’amor són cruels», «no puc respirar sense tu».

Hi ha passarel·les ingràvides amb síndrome Enya (Always everywhere), però també fibra en aquest joc de l’orgànic i l’electrònic (Seeing things), espirals melòdiques atraients (Altair) i una cita abismal amb Sky Ferreira (Eyes of the world). Fa gairebé 50 anys, Kate Bush es va inspirar en Wuthering heights (i el seu acte final) en una cançó d’halo sobrenatural, i ara és Charlie XCX qui aconsegueix interpretar l’angoixa anímica del relat de Brontë en una bonica obra inquietant. Un àlbum amb entitat pròpia, al marge del seu rol de score, on aquest anhel de l’amor impossible i punyent flota fins al final (i més enllà).

Charli XCX

‘Wuthering heights ‘

Notícies relacionades

Quan el cantant parla en anglès en el concert

Ian de la Rosa, director de cinema: «Cal dir-ho més: ser trans és realment meravellós»

Atlantic

Pop-electrònica