Directora, actriu, guionista

Emerald Fennell (Londres, 1985) té 40 anys i una llarga trajectòria, si bé molta gent l’associa només a un film que va ser tot un èxit (escandalós) en estríming, Saltburn, pel·lícula que es va instal·lar en Prime Video a finals del 2023 per explicar la història de doble i perversa fascinació entre dos estudiants d’Oxford, un de classe humil, Barry Keoghan, i un altre que pertany a una família distingida, Jacob Elordi. L’acció quedava constreta a la sumptuosa mansió de Saltburn on el segon convidava el primer a passar l’estiu envoltat d’excèntrics personatges encarnats per Rosamund Pike, Richard E. Grant i Carey Mulligan.

Keoghan ja era un actor especialitzat en tipologia malrotllera (El sacrificio de un ciervo sagrado). Per a Elordi, que ja havia destacat en la sèrie Euphoria, tot va començar de veritat amb aquest film, ja que el mateix any va fer d’Elvis Presley en Priscilla de Sofia Coppola, i d’allí a encarnar la criatura de Frankenstein, el romàntic Heathcliff de Cumbres borrascosas i la pròxima pel·lícula de Ridley Scott.

En això ha destacat Fennell darrere de la càmera, en la gestió d’estrelles en potència o ja consagrades. Carey Mulligan va ser la protagonista del seu primer llargmetratge –Una joven prometedora (2020)–, una història d’abusos sexuals i venjança plantejada amb elements de thriller i de comèdia decididament fosca. Aquest és el to també de Saltburn, escrita, com l’anterior, per la mateixa Fennell. A les trames més o menys sòrdides i complexes des del guió hi uneix la directora un estil visual molt personal, de vegades una mica efectista, cal reconèixer-ho, però ple de situacions que es recorden pel que expliquen i també per com ho expliquen. Saltburn n’estava plena, des de la famosa escena de la banyera fins al passatge final.

El clàssic d’Emily Brontë sobre el turment de l’amor, en aquest cas heterosexual, li va com l’anell al dit. Cims borrascosos ha sigut portada al cine des de totes les perspectives. La de l’amour fou hollywoodià en la versió protagonitzada el 1939 per Laurence Olivier i Merle Oberon. La lectura en clau surrealista feta a Mèxic per Luis Buñuel el 1953, Abismos de pasión. La narrativament enigmàtica Hurlevent, dirigida per Jacques Rivette el 1985. La versió japonesa del 1988 a càrrec de Yoshishige Yoshida, ambientada al Japó feudal i barrejada amb una història de fantasmes. O la d’Andrea Arnold del 2011, publicitada com "l’amor és una força de la natura".

Fennell la ubica al seu lloc natural –els erms de Yorkshire– i la porta al seu sentit desbocat de la narració i els impulsos amorosos i sexuals. Margot Robbie encarna Catherine Earnshaw, la dona que s’entrega a una passió devastadora que desafia les normes socials i racials de l’època.

Tres llargmetratges i un curt –Careful how you go (2018)– és l’encara breu bagatge de Fennell com a directora. Però no acaba aquí el seu traçat cinematogràfic. Des del 2010 ha desenvolupat una selecta carrera com a actriu, minimitzada, sens dubte, pel seu treball darrere de la càmera. Se la pot recordar en un paper secundari en Albert Nobbs (2011), film sobre una dona (Glenn Close) que es feia passar per home per trobar feina a l’estil de Tootsie. En la formidable Anna Karenina (2012) de Joe Wright, amb Keira Knightley com una altra de les grans heroïnes romàntiques de la literatura, Fennell va donar vida a la princesa Merkalova, i en La chica danesa (2015) va abordar el personatge de l’Elsa en aquesta història de metamorfosi d’identitat.

Polivalència

Fins aquí res especialment rellevant com a actriu. Fins que a les portes del seu debut com a directora, Fennell va interpretar Camilla Parker-Bowles en la tercera i quarta temporada de The Crown, l’exitosa sèrie sobre la reina Isabel II d’Anglaterra. I, com a confirmació de la seva polivalència, a la no menys triomfant Barbie (2023) va ser Midge, una de les nines de la firma Mattel llançada el 1963 com la millor amiga de la protagonista. Phoebe Waller-Bridge l’havia reclutat com a guionista en sis episodis de la segona temporada de Killing Eve, el 2019.

Notícies relacionades

Bad Bunny, un llatí rei del món

La dècada prodigiosa de Tàpies a través de quatre exposicions

La seva formació és més a prop de la del personatge d’Elordi a Saltburn. Va estudiar també a Oxford –en aquest cas, Filologia Anglesa–; la seva mare és escriptora; el seu pare dissenyador de joies, i la seva germana, Coco, és dissenyadora de moda.

Fennel ha escrit dues novel·les infantils de fantasia i una de terror, Monsters (2015). Una joven prometedora va ser nominada a l’Oscar com a millor pel·lícula, direcció i guió original, i va guanyar en aquesta última categoria, un guardó que va repetir en els BAFTA. Ha rebut també nominacions als Emmy per Killing Eve i pel seu paper en The Crown. Gens malament el seu bagatge als 40 anys.