Una família de Taipei

Un fotograma de La chica zurda

Un fotograma de La chica zurda / EPC

1
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Una dona jove torna a Taipei amb la seva conflictiva filla adolescent i la seva filla petita, la nena esquerrana del títol. Que sigui esquerrana és molt rellevant a partir d’un moment de la història: per a algunes generacions de taiwanesos, com el pare de la dona, utilitzar la mà esquerra equival a estar maleït. La dona obre una parada de fideus en un agitat mercat nocturn. Del pare sabrem que era un maltractador i que la filla adolescent l’odia. Els dies passen, però res evoluciona en positiu en el si d’aquesta família fracturada.

La directora Shih Ching-Tsou utilitza una imatge digital molt semblant a la dels films de Sean Baker. No és casualitat, per descomptat: el director de The Florida project i Anora produeix el film i coescriu el guió. No només. També és el muntador de La chica zurda, de manera que la seva incidència en el to i el resultat final és ben notable: les pel·lícules es "fan" a la sala d’edició. La peripècia de l’àvia amb el negoci d’immigrants clandestins o l’atribolada presència del comerciant que té la parada al costat de la de les protagonistes enriqueixen, de manera quotidiana, un drama que s’acosta bastant al de The Florida project –per la visió de les nenes i adolescents– si bé ancorada en una realitat cultural i social diferent.

Notícies relacionades

‘La chica zurda’

Shih Ching-Tsou (Estrena: 30/1/2026)