Salvar el planeta
Les coses empitjoraran molt, i després milloraran. Meitat inquietant i meitat esperançadora, és la tesi que sosté el primer llargmetratge animat d’Ugo Bienvenu, alhora relat de ciència-ficció psicodèlica, retrat d’amistat adolescent i urgent reflexió ecologista. Tot i que arrenca ambientada en un futur molt llunyà en què els humans no només han après a viure en harmonia amb el planeta sinó que també poden volar i viatjar en el temps, la pel·lícula transcorre majoritàriament en un demà més pròxim en el qual els perills que ja ens assetgen avui, com la meteorologia extrema i la submissió a la tecnologia, són molt més imminents. Mentrestant, mentre exhibeix un seductor estil visual deutor del retrofuturisme i l’anime, estableix connexions temàtiques tant amb Retorn al futur –sense insinuacions incestuoses, això sí– com amb E.T., l’extraterrestre.
Tot i que ningú espera realisme d’una ficció com aquesta, sí que s’hi troba a faltar més atenció a la lògica interna, i la seva peripècia argumental també manca d’un veritable conflicte dramàtic real; aquí l’únic malvat és l’amenaça mediambiental que plana sobre el planeta. En última instància, Arco aspira a inspirar a l’acció i oferir esperança convencent-nos que, tot i que nosaltres no frenem el canvi climàtic, les generacions venidores no es rendiran fins a aconseguir-ho.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Crisi ferroviària Confusió entre els passatgers de Barcelona davant la represa de Rodalies: «Hi ha pocs trens»
- Sabors del nord Sis bons restaurants per cantar ‘Asturias patria queridaaaa’
- L’accident deixa 45 morts i es descarten més desapareguts
- El cap dels Bombers relata que van haver de "triturar els vagons"
- Illa evoluciona favorablement i segueix amb el tractament al Vall d’Hebron
