El dol en soledat

Després de la seva immersió en territori Marvel amb la descafeïnada Eternals, Chloé Zhao s’embarca en una pel·lícula de prestigi artístic rodada amb la fermesa que tenia a Nomadland i en l’anterior i esplèndida The rider. William Shakespeare serveix a aquests interessos. Però no és l’adaptació d’una de les seves obres ni un biopic en el sentit estricte del terme. Zhao adapta la novel·la de Maggie O’Farrell en la qual s’explica com la mort del fill del bard, anomenat Hamnet, va servir de teràpia i esperó per a l’escriptura de Hamlet.

Però el punt de vista del relat no pertany a l’autor de Romeo i Julieta, encarnat per Paul Mescal amb una notable distància afectiva, sinó al de la seva dona, Anne Hathaway, rebatejada aquí Agnes. És ella la que anima i ajuda Shakespeare en els seus esforços com a escriptor, la que sacrifica la relació, i una forma de vida desitjada, perquè el marit compleixi el seu somni teatral. I és ella la que experimenta un dol per la mort del fill que, lluny de ser compartit, viu en soledat.

Notícies relacionades

Cuina tradicional catalana modernitzada al Born

Salvar el planeta

La interpretació de Jessie Buckley és excel·lent: duresa i fragilitat a parts iguals. Agnes és presentada com un personatge singular, una mica esotèrica –se la considera una bruixa–, ferma en un món que està dominat pels homes. Zhao la mostra al principi del film amb una imatge òrfica d’ella al bosc i més tard, al mateix escenari, Shakespeare li explica la història d’Orfeu i Eurídice: el forat al costat de l’arbre sembla l’entrada a l’inframon.

La seqüència catàrtica que té lloc al teatre és una mica innecessària, un subratllat dramàtic convencional, però la resta del film es mou molt bé entre el drama íntim i els dolorosos processos de la creació artística.