‘Una batalla tras otra’ assalta els Globus d’Or camí de l’Oscar

Una batalla tras otra segueix la seva incontenible marxa cap a la victòria final en la temporada de premis de Hollywood després de conquerir la gala de la 83a edició dels Globus d’Or, celebrada diumenge a la nit a l’hotel Beverly Hilton de Los Angeles. La pel·lícula de Paul Thomas Anderson, que adapta amb grans dosis de llibertat la novel·la Vineland, de Thomas Pynchon, va fer bona la seva condició de favorita a l’obtenir quatre guardons (entre aquests, els tres més rellevants) en una cerimònia una mica plana que també va deixar Hamnet, de Chloé Zhao, i les sèries Adolescencia, The Pitt i The Studio lluint el somriure dels triomfadors. No va ser el cas de la producció espanyola Sirat, d’Oliver Laxe, que es va quedar finalment sense cap dels dos premis als quals optava.

És un passatemps inevitable llegir cada any el palmarès dels Globus d’Or com un avançament del que passarà unes setmanes després en els Oscars, encara que la realitat s’entossudeixi una vegada i una altra a demostrar que no hi ha vasos comunicants entre uns premis i els altres. L’any passat, sense anar més lluny, Anora se’n va anar de buit de la gala dels guardons creats per la ja extinta Associació de Premsa Estrangera de Hollywood i va acabar sent coronada com la millor pel·lícula del 2024 en els premis de l’Acadèmia. Fa dos anys, en canvi, el triomf d’Oppenheimer en els Globus d’Or sí que es va repetir, en versió amplificada, en els Oscars. En qualsevol cas, és indubtable que tots els llorers que s’entreguen abans de la gran festa del cine de Hollywood serveixen per anar perfilant una tendència.

I aquesta tendència apunta cada vegada amb més claredat a l’últim film de Paul Thomas Anderson, que des que va començar la temporada de premis ha fet honor al seu títol i no ha deixat de guanyar una batalla rere l’altra. Els Globus d’Or el van reconèixer com la millor pel·lícula de comèdia o musical de l’any (tal com Judd Apatow es va encarregar d’apuntar en un moment de la gala, la divisió per gènere d’aquests guardons sempre té un punt pintoresc) i el van distingir a més amb els premis a la millor direcció (mai abans Anderson ho havia aconseguit), al millor guió i a la millor actriu de repartiment (una emocionadíssima Teyana Taylor, que va voler compartir l’èxit amb les seves "germanes morenes").

Una gala poc afilada

Malgrat que l’aposta per Una batalla tras otra convidava a una lectura política –el film es pot interpretar com una denúncia del totalitarisme trumpista en clau d’esperpent cartoonesc, tot i que amb el temps està adquirint caires de retrat hiperrealista–, en la cerimònia no hi va haver gairebé mencions a assumptes d’actualitat, més enllà de l’exhibició d’algun pin de rebuig de les brutals actuacions de la policia de control de la immigració i una facècia de la presentadora Nikki Glaser a compte del cas Epstein. Potser si Los pecadores, sorprenent barreja d’història de vampirs i celebració de la cultura afroamericana, hagués fet bons els pronòstics i hagués obtingut algun premi més, el to reivindicatiu de la gala hauria pujat uns graus, però el film de Ryan Coogler es va haver de conformar amb els Globus d’Or al millor èxit de taquilla (una categoria bastant absurda) i a la millor música.

A Los pecadores el premi a la millor pel·lícula dramàtica l’hi va arrabassar Hamnet, l’adaptació de la novel·la del mateix títol de Maggie O’Farrell sobre la relació, marcada per la tragèdia, entre William Shakespeare i la seva dona Agnes. La pel·lícula de Chloé Zhao, que s’estrena a Espanya el pròxim dia 23, es va imposar també en l’apartat de millor actriu protagonista en un film dramàtic, distinció que va recaure en la irlandesa Jessie Buckley.

Wagner Moura, millor actor

Els Globus d’Or d’interpretació es van completar amb els premis a Timothée Chalamet (millor actor protagonista de comèdia per Marty Supreme), Rose Byrne (millor actriu protagonista de comèdia per Si pudiera, te daría una patada), el brasiler Wagner Moura (millor actor protagonista de drama per El agente secreto, que va agafar així el relleu a la seva compatriota Fernanda Torres, guanyadora l’any passat) i Stellan Skarsgard (millor actor de repartiment per Valor sentimental).

En la categoria de millor pel·lícula en llengua no anglesa, Sirat es va veure superada per El agente secreto, de Kleber Mendonça Filho. La cinta brasilera, un tens thriller polític ambientat en l’última etapa de la dictadura militar, es va imposar al final a la que semblava la gran favorita, la noruega Valor sentimental, de Joachim Trier, que va començar la nit amb vuit candidatures i la va acabar amb un sol trofeu (el ja esmentat de Stellan Skarsgard). El film d’Oliver Laxe competia també pel Globus d’Or a la millor música, que va anar a parar, com ja s’ha dit, a la butxaca de Los pecadores. L’exitosa producció de Netflix Las guerreras K-pop va fer bons els pronòstics a l’aconseguir el triomf com a millor pel·lícula d’animació i es va emportar a més el premi a la millor cançó per Golden.

Sense sorpreses en televisió

Notícies relacionades

Mango i TOUS s’afegeixen a la festa dels premis Goya a Barcelona pel seu 40è aniversari

David Uclés : "Quan un triomfa li fan moltes travetes"

Repartiment molt previsible en les categories de televisió, en les quals el guió va acabar sent molt semblant al de l’última edició dels premis Emmy (també al dels recents Critics Choice Awards), amb The Pitt, The Studio i Adolescencia dominant el palmarès. La primera, retrat trepidant d’una jornada en el servei d’urgències d’un hospital, va conquerir els guardons a la millor sèrie dramàtica i al millor actor (Noah Wyle). Un altre triomf va obtenir en les categories de comèdia The Studio, sàtira hilarant sobre la indústria de Hollywood (que inclou un capítol dedicat als Globus d’Or), amb premi per al seu protagonista (i cocreador), Seth Rogen. Encara millor li va anar a la britànica Adolescencia, que va triomfar en els apartats de millor minisèrie, millor actor de minisèrie (Stephen Graham) i millors actor i actriu de repartiment (el jove Owen Cooper i Erin Doherty).

Jean Smart va conquerir el seu tercer Globus d’Or a la millor actriu de comèdia per Hacks; Rhea Seehorn va aconseguir per fi el guardó gràcies a Pluribus; Michelle Williams va ser elegida millor actriu de minisèrie per Dying for sex, i Mortality, de Ricky Gervais, va ser triat el millor espectacle de comèdia stand up (una cosa que va semblar no agradar a la presentadora del premi, Wanda Sykes, que va aprofitar l’absència del còmic britànic per llançar-li una pulla per les seves burles reiterades a la comunitat trans).