Del 1867 a l’oliva gurmet a la Boqueria del segle XXI

Manel Iglesias Graus (67 anys) està aquests dies acomiadant-se dels clients, dels amics, dels col·legues i del pes emocional que comporta regentar un comerç obert el 1867 que suma cinc generacions que han dedicat gairebé la vida sencera a la Boqueria de Barcelona. Es jubila després de gairebé mig segle oficialment rere el taulell de la seva botiga d’olives Graus, tot i que quan era col·legial ja anava a ajudar els seus pares els dissabtes i respirava el caliu d’aquest gran mercat. El consol, per als clients amb solera, és que el seu germà Josep continuarà al capdavant i sense canvis. No hi ha lloc per a la nostàlgia, perquè aquest comerciant de casta és un home positiu que proclama que "la millor etapa és sempre l’actual". De cada moment n’extreu aprenentatge, innovació o estímuls que l’han portat a passar tota la seva vida despatxant olives i olis sense la mínima temptació de marxar o traspassar.

La seva botiga d’olives té la particularitat d’haver estat sempre en la mateixa ubicació i ininterrompudament, al privilegiat passadís central, a prop de la pantalla del fons. Durant la Guerra Civil, la seva àvia va portar el negoci en solitari després de la mort del seu marit al front. Posteriorment va cedir pas a la mare del Manel, fins que ell va agafar el relleu una vegada va finalitzar el servei militar.

Mig segle de canvis

Notícies relacionades

Marc Giró fitxa per Atresmedia per presentar un programa a La Sexta

Com una rèplica dels Emmy

Durant gairebé 50 anys ha viscut la primera línia de la transformació de la Rambla i el seu emblemàtic mercat, sense que el negoci mai hagi perillat, surfejant crisis i canvis de tendències. Explica que el seu format familiar –amb un sacrificat horari de 8.00 a 20.00 hores– els ha permès sempre adaptar-se a les conjuntures, com en la pandèmia, quan van viure dos anys de pèrdues. Però, una vegada la situació es va normalitzar, els germans van emprendre una renovació total del seu establiment –quarta en la seva centenària història– per adaptar-la als nous temps, o sigui, a una experiència més immersiva on el client toca els paquets d’anxoves netes, les ampolles d’olis i els pots de tòfona. "Ara tot és molt més obert i tenim més producte gurmet", resumeix el botiguer, que únicament protegeix amb vitrines l’univers d’olives que continua sent la seva principal venda. Només que la parada va néixer amb mitja dotzena de varietats (de la sevillana a les d’Aragó) i ara n’ofereix almenys una quinzena, amb tendència a sabors més suaus i subtils.

Des de fa uns anys també venen online, són presents a les xarxes socials i compten, per primera vegada, amb dos empleats. Però les arrels continuen molt presents, per la qual cosa el nou rètol del comerç reprodueix l’any 1867, el perfil d’una olivera –que fa moltes dècades ja va presidir el lloc en una gran versió de ferro– i la pulcra cal·ligrafia del seu progenitor per afegir la paraula gourmet. No obstant, és el vaivé de clients internacionals el que més delata la progressiva evolució del mercat. "Ara passa molt turista per aquí, i l’obligació d’un venedor és captar-lo, sense oblidar mai el públic local", apunta. Emfatitza que molts compradors fidels han envellit o deixat el barri. "Sap greu dir-ho, però ara ens dona més ingressos el visitant i ens costaria tirar endavant només amb el barceloní", afegeix. En especial en productes de qualitat per emportar-se, com olis, sals, safrans, cremes i altres envasats temptadors. "El viatger compra de tot", resumeix. El seu aterratge a la jubilació serà esmorteït per al Manel, perquè la seva dona va ser peixatera en una altra parada i també s’ha retirat. El que sí que sembla difícil és el relleu generacional per part dels dos germans. Per sort, el Josep (54 anys) encara té corda per a estona.