Nézet-Séguin, brillant i energètic

Aires nous que ennobleixen una tradició. Això és el que va aportar el carisma, la personalitat i les idees artístiques del mestre canadenc Yannick Nézet-Séguin en el seu espectacular debut al podi del 86è Concert de Cap d’Any de la Filharmònica de Viena. El seu gest entusiasta i elegant, que va entusiasmar pel lideratge precís, líric, energètic i que va fer cantar els músics, també va convèncer per la seva aposta incloent dues compositores, una de les novetats més destacades del programa que va saludar el 2026. Es va anunciar a més que el rus Tugan Sókhiev el dirigirà l’any que ve.

I així com Riccardo Muti el 2025 va ser el primer a incloure una obra escrita per una dona (Constanze Geiger), Nézet-Séguin va optar per la violinista i primera directora d’una orquestra femenina a Europa, l’austríaca Josephine Weinlich (1848-1887) –de qui es va oferir la polca Sirenen Lieder (Cant de sirenes)–, juntament amb la nord-americana d’arrels africanes Florence Price (1887-1953), que Nézet-Séguin ha tornat a l’actualitat després d’incorporar-la en aquesta mediàtica vetllada i d’haver gravat dues de les seves simfonies amb l’Orquestra de Filadèlfia. D’aquesta compositora, pianista, organista i educadora musical es va interpretar el seu vals Reinbow, molt de gust vienès, per cert.

Notícies relacionades

La resta del suculent programa va transitar pels camins habituals centrant-se en la saga dels Strauss, que va arrencar amb l’obertura d’una opereta de Johann Strauss II, per acomiadar-se, abans de les esperades propines (l’imprescindible Danubi blau, de Johann II, i la Marxa Radetzky, de Johann I, dirigida ¡des del pati de butaques!), amb el vals Salms de pau, de Josef Strauss, una altra picada d’ullet del pacifisme que practica Nézet-Séguin. També s’hi van incloure obres de Ziehrer, Lanner (un galop espectacular), Von Suppè i Lumbye. Per a la televisió es van il·lustrant dues peces de Strauss II amb coreografies del mític John Neumeier per al Ballet Estatal vienès gravades al Museu Albertina l’estiu de l’any passat.

Una vegada més el desplegament de la televisió austríaca va complir amb escreix. Emès per La 1 de TVE, per cadenes de 92 països més i per streaming, l’espectacular realització de Michael Beyer va meravellar amb unes preses tan coordinades amb la direcció musical que les 14 càmeres desplegades per la sala daurada de la Musikverein semblaven formar part dels il·lustres filharmònics. La mitja part la va il·lustrar un documental sobre la col·lecció Albertina en el seu 250è aniversari i la narració per a Espanya del periodista de RNE Martín Llade va tornar a ser amena, tot i que autoreferent.

Temes:

Concerts

Inicia sessió 0 Comentaris

La passarel·la de les campanades

Rere la pista de l’art robat