Juanjo Bona, cantant i presentador: "Avui dia no és tan fàcil viure només de la música"

¿Què va pensar quan li van proposar presentar un concurs d’òpera, venint vostè de la jota?

La veritat és que al principi vaig pensar que no. Però després amb temps ho vaig anar valorant, ho vaig consultar amb el meu equip i ho vaig analitzar. Al final l’objectiu del programa és acostar al públic un estil que no és comercial i que porta molts estereotips a sobre. I vaig pensar: "Això és el que jo he fet amb el meu folklore; també ho puc fer aquí». A més, penso que és un bon moment ara que Rosalía ens ha obert la porta i m’agradaria que tota aquesta gent que la segueix també vulgui conèixer d’on neix aquesta inspiració.

¿Considera que el programa ajudarà a acostar l’òpera a noves generacions?

I tant que sí. Jo mateix pensava que estava molt lluny de l’òpera. I quan hi vaig entrar, el primer que vaig sentir ja em sonava. Ho podia cantar. Tots podem taral·lejar gairebé totes les cançons que sonen en el programa, perquè les hem sentides en anuncis o són melodies que hem sentit de petits. Així que no és una cosa que costi de veure, sinó que és molt genuïna i natural. A més, el programa no deixa de ser un concurs amb les seves dinàmiques i el seu rotllo divertit. Jo faig una mica d’intermediari entre aquest prestigi de la música i el seu costat humà.

Perquè vostè s’està al backstage i rep tots els concursants després de l’actuació.

Venen a mi amb tota l’emoció, que depèn de com els hagi anat i el que els hagi dit el jurat. Hi ha de tot. A més, un dia també cantaré jo. No només m’estic al darrere: també ho podré viure des de dins. Cantar amb una orquestra així és un privilegi que no es veu enlloc.

Ha passat de ser concursant d’OT a cantant professional i, ara, presentador. ¿Quin és el repte més gran en aquesta nova faceta?

Està sent complicat. Venia molt tranquil perquè no havia de cantar, i cantar sempre em posa nerviós i és el que més respecte em fa. Vaig pensar que només hauria d’enraonar amb els concursants. Però al final hi ha un guió: els he de rebre després de cantar, amb tota l’emoció que porten, i els he de fer preguntes mentre recullo el que senten i el que volen explicar. Ara valoro més la feina dels presentadors. Recordo molt la meva Chenoa.

Tant vostè com Ruth Lorenzo han participat en un talent. ¿Això fa que es posin molt en la pell dels concursants?

M’hi identifico moltíssim. Són gent molt jove, amb tota la il·lusió, i hi connecto molt perquè em recordo del meu jo d’OT, de tot el que he crescut durant aquest temps i de tot el que em queda per aprendre. Aprenc d’ells i, en general, del programa, del qual també m’estic nodrint per al meu futur musical. Aquest era un dels meus objectius aquí. A part de continuar guanyant públic i de fer que la gent em conegui per poder seguir treballant, aprendre també d’un estil que, en el futur, m’anirà molt bé. Perquè al final és la música més prestigiosa que hi ha.

Si li arribessin més propostes com a presentador, ¿es plantejaria seguir aquest camí? ¿O té clar que el seu fort és la música?

Em sembla que no. Això ha sigut un cas molt concret. A més, ho faig amb Gestmusic, que per a mi són com una família, i és un programa curt i molt específic, d’òpera. La meva vida està en la música i en els concerts. Ara estic de gira i cada dia em reafirmo que vull continuar fent cançons. Veig possible compaginar-ho amb coses puntuals com aquesta, però no em veig com a presentador en el futur. M’agrada, però m’agrada més cantar.

Ara mateix vostè està amb la gira, preparant un disc... ¿Com ho porta tot plegat?

És un moment molt bonic de la meva vida. La paraula és estable, i això és el millor que et pot passar, tenir les coses en ordre. Estic agraït i content: fent un disc, a l’estudi, la meva família està bé, tinc la meva gent... I a més em surten projectes com aquest o com Masterchef, que em permeten treballar i continuar donant-me a conèixer. Avui dia no és tan fàcil viure només de la música; això m’ajuda a anar guanyant públic, mantenir-me i continuar treballant.

¿Quant diria que li deu a Operación Triunfo?

Moltíssim. D’un 100% diria que un 70 o 80%. Estic molt agraït a OT i no renegaré mai del programa com de vegades s’ha vist que ha passat. Hi tornaria una vegada i una altra. En faré sempre bandera perquè em va canviar la vida, tant musicalment com personalment. Feia anys que treballava, però l’impuls final me’l va donar OT.

Notícies relacionades

L’extrema dreta de Le Pen rendeix homenatge a "una fervent patriota"

Sau ressuscita al Palau

Està preparant disc. ¿S’atreviria a incloure-hi una cosa operística, com ha fet Rosalía, o a col·laborar amb algú del programa?

Rosalía és un referent per a mi per la manera com ha fusionat el folklore, i tot el que fa és una mica com lleis en la música. La jota té connexió amb l’òpera: hi ha jotes que formen part d’òperes i sarsueles, com La Dolores i Gigantes y cabezudos. Les canto des de fa tota la vida i ja les he mirat de posar a l’estudi. Miguel Fleta també va ser una referència; a Jotalent vaig cantar un tema seu i va ser la meva primera experiència amb l’òpera. Així que, d’una manera o altra, ja forma part de la meva vida.