Els 10 millors espectacles del 2025: de ‘L’amor venia amb taxi’ de La Cubana al nou ‘Germans de sang’ al Condal

Festa teatral en què La Cubana mostra el seu amor pel teatre artesanal, el teatre d’aficionat que per a molts suposa el primer contacte amb el món de l’espectacle. Música en directe, telons pintats –recuperen els telons pintats a mà dels Germans Salvador–, números i estrelles del Paral·lel reviuen en un xou que és tota una declaració d’amor al teatre en català i als que el van fer possible durant la dictadura franquista. Una estrena que es recordarà al Romea.

2. Akhnaten

Difícil de superar l’impressionant espectacle i la hipnòtica música d’aquesta òpera de Philip Glass, en què dialogava la política amb la religió i els sentiments. El contratenor Anthony Roth Costanzo va transportar el públic del Liceu a l’Antic Egipte en una posada en escena en què tot encaixava, des dels jocs malabars a la fantàstica caracterització i l’eficaç escenografia.

3. La tercera fuga

El commovedor retrat de les diferents fugues d’una família jueva que viatja de la Ucraïna del principi del segle passat a la Barcelona del 2020 passant per l’Argentina. L’horror recorre l’obra estrenada al TNC, escrita i dirigida per Victoria Szpunberg, però també l’amor, l’instint de supervivència, les ganes de riure i cantar en aquesta peça en què 13 intèrprets encarnen diferents rols en què brilla Clara Segura.

4. Wolf

Circ contemporani del màxim nivell, sempre sorprenent, amb risc, energia i figures impressionants creades sense truc, a base de força, equilibri i confiança en l’equip. La segona visita de la companyia australiana Circa al Coliseum va superar expectatives. La música i a cuidada il·luminació contribueixen a ressaltar la màgia d’aquests fantàstics intèrprets australians per als que sembla que no existeixi l’impossible.

5. Seppuku

La mort de Mishima inspira aquesta última creació d’Angélica Liddell, una polifacètica artista a contracorrent que disfruta amb un tema tabú: el suïcidi. Horror i bellesa es combinen en una posada en escena estrenada al Teatre de Salt (Girona) amb escenes pertorbadores en què el discurs de Liddell, com una Casandra contemporània, posa de manifest les seves idees sobre la vida i la mort. ¿Per què morir ha de ser una derrota?

6. La majordoma

Un dels textos més singulars i autèntica festa lèxica servida per una Rosa Renom espectacular i continguda que fa seu el monòleg de Josep Maria Miró, agafant-se més a les mínimes bretxes de llum d’una pertorbadora obra sobre la maldat i la corrupció a tots els nivells dins de l’Església explicats a través de la veu d’una víctima.

7. Opereta imaginària

El teatre, el món de l’absurd, el geni de Valère Novarina i la poesia visual de Joan Brossa es combinen en una sorprenent proposta molt ben servida per un conjunt de sòlids intèrprets a la Brossa. Màrcia Cisteró, Oriol Genís i Mònica Almirall són capaços de llançar-se a tot guiats per la sàvia direcció d’Albert Arribas. Suggerent cabaret, juganer tan visualment com en el sentit més profund.

8. Germans de sang

Tot és diferent però tot és igual en aquest musical dels anys 80 de Willy Russell adaptat al segle XXI al Teatre Condal per un equip liderat per Daniel Anglès (direcció d’escena), Andreu Gallén (direcció musical i arranjaments) i Ariadna Peya (coreografia). La polivalent escenografia d’aire industrial en què s’ambienta aquest muntatge juga a favor d’un musical molt ben servit per un equip compacte en què brilla Mariona Castillo.

9. Hécube, pas Hécube

Notícies relacionades

Els teatres de Barcelona consoliden el seu idil·li amb el públic amb un altre rècord: 3.133.494 espectadors

‘Zodiac Killer Project’: el mirall en què el ‘true crime’ s’hauria de mirar

La tragèdia grega d’Hécuba enllaça fantàsticament la tragèdia grega amb el drama personal d’una actriu que busca justícia per al seu fill autista en aquesta obra de Tiago Rodrigues. Va ser una de les perles que es va veure al Teatre Grec amb actors de la Comédie Française, amb Elsa Lepoivre en el rol d’aquesta actriu lluitadora que dona una lliçó de vida i teatre.

10. Compto cada passa meva sobre la terra

Oriol Genís va captivar els espectadors de la Sala Atrium encarnant un quiosquer malalt, un rol creat per Lluïsa Cunillé a mesura de l’actor. Un text ple d’humanitat i reflexió profunda sobre el món actual i la seva deriva a través d’un text exposat sense excessos gestuals ni artifici, amb tot el bagatge d’una vida en escena i la complicitat del director Xavier Albertí.