Foster contra la nimietat

La primera protagonista de Jodie Foster en francès –quarta de la seva carrera en aquesta llengua– li ofereix l’ocasió de deixar-se anar i exercitar dots còmiques desaprofitades als EUA. Les posa al servei d’una barreja d’intriga criminal una mica tonta i estudi psicològic una mica confús que funciona millor entesa com a comèdia romàntica trufada de slapstick sobre una dona que es troba amb el seu ex, impecable Daniel Auteuil.

Una psiquiatra està convençuda, potser per esquivar la culpa, que l’aparent suïcidi d’una pacient és un assassinat, i que només ella pot descobrir el culpable. Les seves hitchcockianes investigacions ofereixen embolics per dotar el relat d’agilitat narrativa, però no arriben a exhibir substància real. En tot cas, la directora, Rebecca Zlotowski, utilitza l’element criminal només com a excusa per explorar el que la doctora descobreix sobre si mateixa.

El del terapeuta que brega amb les seves neurosis és un personatge de manual, però Foster aconsegueix transcendir l’estereotip donant vida a una dona estoica i poc acostumada a mostrar sentiments que es torna impulsiva, irracional i emocional. I gràcies a la química amb Auteuil, la pel·lícula resulta més divertida del que potser mereix.

Notícies relacionades

Canvi de paradigma en el futbol femení

Estopa i Chenoa presentaran les Campanades a RTVE

‘Vida privada’

Rebecca Zlotowski (19/12/2025)