Premi a l’estratègia estètica

Corren mals temps per a la pau. Si veure Trump autoimposar-se la medalla de la pau que la FIFA ha creat especialment per a ell ens va semblar vergonyós, la cerimònia de lliurament del Nobel enguany semblava un nou capítol televisiu d’El cielo puede esperar.

María Corina Machado no hi va arribar a temps. Al seu lloc van penjar a l’escenari una gran foto de l’opositora veneçolana abillada amb un vestit de còctel negre. Els seus familiars i companys de lluita també van coincidir en la sobrietat cromàtica estilística. Si a tot això s’hi afegeix, una gran quantitat de flors i llàgrimes d’emoció dels assistents, fàcilment la posada en escena es converteix en una mena de vetlla.

No entraré a jutjar si Machado mereixia la distinció perquè, sincerament, tinc la impressió que en els Nobel de la Pau passa com en els Oscars: els bons bons, no rebran l’estatueta mai o molts menys cops dels que se la mereixen. I no nego que l’opositora veneçolana sigui una representació de l’extrema dreta, però defensar el règim de Maduro / Chávez per defecte també és d’extrema hipocresia... Però aquí volem fer notar que si Machado mereix un premi –com Chávez al seu dia– és a l’estratègia estètica.

Si bé han sigut molts els que en més de dues dècades han intentat frenar "la revolució bolivariana", tots han fracassat. No només perquè les eleccions sempre fan tuf de frau, també a causa que les seves narratives visuals eren clarament inútils davant una efectiva estètica chavista. La popularitat de la camisa vermella i després del xandall amb els colors de la bandera pàtria semblaven insuperables. Així, fins i tot els adversaris miraven d’obtenir suports emulant la mateixa vestimenta. En va ser un clar exemple Henrique Capriles amb camises, gorres i jaquetes Tactel amb els colors veneçolans. La maniobra, però, era equivocada. Si un producte nou (proposta, candidat) no ofereix una imatge nova, és predictible que un triï sempre l’original.

Notícies relacionades

Sting encapçala el primer avanç del festival Les Nits Occident del 2026

Disney permet a OpenAI usar els seus personatges a Sora

Tanmateix, Machado ha sabut diferenciar-se dels adversaris. Amb una imatge acurada i professional de línies diplomàtiques i un look més informal (texans i samarreta) per acostar-se a la gent, l’opositora veneçolana va ser molt conscient de com crear un estil propi que superés la popularitat del relat estètic chavista. A més de recórrer al blanc que tota líder dona guarda a l’armari per transmetre una imatge angelical de bondat, transparència i puresa, hi ha un accessori que ha superat amb escreix l’apropiació populista de la bandera pels chavistes.

Machado ha convertit els rosaris en part de la seva estètica. En el recorregut per carrers plens de gent, centenars de persones li regalaven rosaris que va començar a col·leccionar, amb nom, lloc i data. Algunes vegades la van arribar a veure amb més d’una dotzena penjats alhora. "Amb cadascun puc recordar per què faig el que faig i quantes oracions ens animen a continuar lluitant". Si hi ha un símbol universal que eclipsi qualsevol tipus de reclam visual, aquest és la creu. I potser tants de rosaris la van portar a la pau (o almenys, al Nobel).