Impacte econòmic i pèrdua d’audiència

La sortida d’Espanya d’Eurovisió deixa RTVE sense un dels esdeveniments més vistos de l’any, i el festival perd milions d’espectadors, a més de l’aportació econòmica d’una de les delegacions que més contribueix.

Impacte econòmic i pèrdua d’audiència
3
Es llegeix en minuts
Alba Giraldo
Alba Giraldo

Redactora

ver +

Per primera vegada des que Espanya va començar a participar en Eurovisió, el 1961, RTVE ha decidit no participar en la pròxima edició del concurs per la presència d’Israel. D’aquesta manera, la radiotelevisió espanyola perd un dels seus grans motors d’audiència de l’any –només superat pel futbol– i la gran força del fenomen eurofan. Al seu torn, el festival es queda sense algunes de les delegacions que més aporten des del punt de vista econòmic a la Unió Europea de Radiodifusió (UER), després de la també retirada dels Països Baixos, Eslovènia i Irlanda del concurs. Ara sorgeixen dubtes sobre les conseqüències de la sortida i l’impacte econòmic, el futur del Benidorm Fest i la possibilitat d’una tornada al festival en els pròxims anys condicionada al canvi polític.

Amb la sortida d’Eurovisió, RTVE perd l’emissió del seu segon esdeveniment no informatiu més vist cada any després del futbol, "una audiència increïble, tant en les semifinals com en la final, l’expectació mediàtica que genera i el seu contingut estrella", explica Elian Vayá, periodista especialitzat en el festival. "Eurovisió és un dels esdeveniments més socials que el país ha tingut durant 65 anys. És un esdeveniment que reuneix famílies i amics i és el centre de debat el mes de maig", manifesta Luis Mesa, cofundador del portal especialitzat Euromovidas.

Al seu torn, el certamen es desprèn d’una bona part de la seva audiència total després de la sortida d’Espanya, els Països Baixos, Eslovènia i Irlanda. El festival va sumar el 2025 un total de 166 milions de teleespectadors –entre les dues semifinals i la final– als 37 països participants i la final va aconseguir una quota de pantalla del 47,7%, la més elevada des del 2004. En concret, Espanya va anotar 5.884.000 espectadors i un 50,1% de quota –la tercera audiència més elevada d’un país, únicament per darrere d’Alemanya i el Regne Unit–, els Països Baixos va sumar 3.285.000 espectadors (75,20% de share), Eslovènia va comptar amb 150.400 espectadors (33,40%) i Irlanda va congregar 268.000 persones (29,20%). Si Bèlgica i Islàndia decidissin finalment també abandonar el concurs, Eurovisió perdria 952.634 i 159.980 espectadors, respectivament, segons les dades de l’última edició.

Costos totals

En aquesta edició, la UER també es quedarà sense aportació econòmica d’Espanya –membre del big five i, per tant, un dels països que més contribueix– i de la resta de països que s’han retirat del concurs en concepte de drets de retransmissió. El cost total d’RTVE per Eurovisió el 2024, amb l’actuació del duo Nebulossa, va ser de 595.262 euros (334.432,63 euros en drets de retransmissió, 57.207,20 euros en cessió i explotació de drets i 51.122,40 euros en decorats i ambientació). "Durant molts anys al Congrés s’han retret els diners que costava Eurovisió i ara ja no es gastaran", apunta Mesa. "Els Països Baixos és un dels 10 països que més aporta a la UER i Irlanda és el país amb més victòries en el certamen, amb un total de set", detalla l’expert, sobre les conseqüències de la sortida dels altres territoris.

Notícies relacionades

Per mitigar aquesta pèrdua, en la pròxima edició d’Eurovisió hi participaran Romania, Moldàvia i Bulgària, que d’aquesta manera tornen al festival després d’haver-lo abandonat en els últims anys per problemes econòmics. "Aquest any, la UER ha fet els ulls grossos amb aquests països per intentar suplir el buit que deixarem els països que ens n’anem", exposa Dani Robles, periodista eurovisiu. Els experts també recorden que, a part que la votació sortís a favor de la participació d’Israel i el suport amb què compta el país, tampoc s’ha d’oblidar que "el patrocinador principal és Moroccanoil, empresa israeliana, motiu pel qual també interessa mantenir el país en aquest sentit", exposa Vayá.

¿Tornarà Espanya a Eurovisió? "Hi ha eleccions el 2027 i, si el signe polític del país canvia, qui no et diu que aquestes formacions polítiques hi vulguin tornar a participar. Ester Muñoz, portaveu del PP, defensava l’any passat la presència d’Israel en el festival. Un govern de dretes aniria a Eurovisió i, de fet, aquesta és la tendència", comenta Mesa.