Francis Mojica: «Les malalties genètiques tindran solució»

Francis Mojica (Elx, 1963) va observar que en l’ADN d’un tipus d’arqueu de les salines de Santa Pola apareixien seqüències repetides, separades per fragments únics. Les va anomenar repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment interespaiades (CRISPR, per les sigles en anglès). La troballa va donar peu a la revolucionària tècnica de l’edició genètica. El Nobel de química del 2020 era per a ell, segur. Però finalment va acabar recaient en Emmanuelle Charpentier i en Jennifer Doudna pel desenvolupament de les tisores genètiques CRISPR/Cas9. (Dilluns, a CosmoCaixa, va mostrar el seu fair play).

La paraula CRISPR apareix citada en 60.000 articles científics a l’any.

[Riu.] Si cobrés un cèntim per cada citació, seria milionari.

Injust que no guanyés el Nobel.

Costa de creure, però me’n vaig alegrar. Jo faig un símil: es perd un nen i s’organitza una batuda per trobar-lo. El troba una persona, però tots hi han contribuït. No hi ha frustració perquè un altre hagi tingut la sort de trobar-lo.

El «nen» era seu.

Jo havia descrit unes seqüències inesperades, el seu mecanisme. Però recordo que, l’any 2012, un dels meus col·laboradors em va dir: «Francis, estan dient que les CRISPR es poden utilitzar per editar genomes». «¿I això com?», li vaig respondre. I és que jo no en tenia ni idea.

Quan va trobar les seqüències, ¿va imaginar-ne utilitats?

L‘any 2003 vam sospitar que allò era un sistema d’immunitat adquirida de bacteris i arqueus davant de virus. Vam pensar que podria servir per protegir els bacteris del iogurt, per exemple, o per produir insulina. A tot estirar, vam pensar en la seva repercussió en ecologia.

Doncs ha anat a parar com un llamp a l’edició genètica.

Es podia haver fet abans amb eines complexes i cares, però amb CRISPR és fàcil i ràpid. És com portar el cursor a un punt del text, tallar i enganxar. Avui, més de 100 assajos clínics utilitzen CRISPR. De moment han tingut èxit en diabetis tipus 1, hipercolesterolèmia, ceguesa congènita i leucèmia. I ja s’utilitza clínicament per tractar la beta talassèmia i l’anèmia falciforme.

¿On posar el límit a l’experiment?

On l’investigador vulgui.

El biofísic xinès He Jiankui el va posar en crear els primers nadons editats, el 2018.

No ho vull ni recordar.

I aquest any s’ha fundat una start-up, Preventive, per modificar embrions.

No està permès, i és molt insensat. La majoria d’assajos s’estan portant a terme amb excedents de les clíniques de fecundació i després es destrueixen. O s’extreuen cèl·lules del pacient, es modifiquen amb seguretat i es tornen a l’organisme.

¿Què descobrim llegint el codi de la vida?

Que som molt ignorants. Continuem sense entendre el 99% del codi. El que és increïble és que, per canvis aleatoris al llarg de l’evolució, ha pogut millorar l’ADN.

¿Estem ben dissenyats?

Jo soc microbiòleg, i els microbis es comporten com organismes. Es comuniquen contínuament uns amb els altres, aprenen, alguns se suïciden perquè els altres mengin del que deixen anar, són capaços de recordar infeccions per virus anteriors i transmetre la informació. Quan la descendència el reconeix, el destrueix. ¡Això és CRISPR!

¿Té un microbi preferit?

A mi els que em fascinen són els virus. Són les entitats biològiques que més es reprodueixen, les més depurades. Són tremendament específiques de l’hoste.

Un d’ells va paralitzar el món. ¿S’arribarà a la immunització total?

S’ha aconseguit, amb CRISPR, poder generar immunitat en individus que no la generaven davant determinats bacteris. I veurem resultats en la lluita contra el càncer. Les cèl·lules cancerígenes frenen les del sistema de defensa, i s’estan modificant perquè no trepitgin el fre.

¿Arribarem a la immortalitat?

No ho crec. S’ha aconseguit rejovenir neurones amb CRISPR. I, a la llarga, les malalties genètiques tindran solució.

Tisora genètica en mà, ¿què es canviaria?

Jo soc feliç amb el que tinc. Potser tenir més energia. Però he fet un milió de vegades més del que podia somiar en mil vides.

Notícies relacionades

Mestres d’un absurd imparable

Liddell remou i provoca algun desmai amb ‘Seppuku’

Podia haver sigut sabater, quedar-se el taller familiar.

Quan li vaig dir al meu pare que volia estudiar biologia –era fan de Félix Rodríguez de la Fuente–, ell em va donar el consell de la meva vida: «Fes el que vulguis i intenta ser feliç».