Tita Cervera, de ‘happening’ al seu futur museu

Sobre el paper, l’acte d’ahir era un acolorit homenatge a la història de l’emblemàtic cine Comedia, tancat des del gener del 2024, i el primer pas en el que s’anuncia com un "diàleg amb la comunitat creativa de la ciutat". Un funeral sorprenent abans que el picot comenci a fer de les seves en algun moment de l’any que ve, quan s’espera que el projecte salti dels despatxos a les bastides.

Al pati de butaques, de la teoria a la pràctica, prop d’un centenar d’estudiants d’escoles d’art i disseny de la ciutat agitaven esprais, tunejaven seients i, en certa manera, estrenaven el museu oficiosament. "Algun dia podreu explicar que heu sigut els primers a exposar al Museu Carmen Thyssen de Barcelona", va celebrar Vicente Suárez, director de l’agència de comunicació encarregada d’organitzar el sarau. "Per exprés desig de Carmen, sou els primers", va aclamar.

Carmen, acompanyada per l’equip de televisió que està fent un documental autobiogràfic, es va afegir al cor. "Un inici així és meravellós", va dir. Al seu costat, la seva filla, també Carmen, ho va explicar una mica millor. "És un bon exemple del que vol ser aquest museu: no només per a les grans obres, també per als estudiants", va assegurar. "El que pretén el museu és exposar obra consagrada i arribar a les noves generacions a partir d’altres artistes contemporanis i llenguatges digitals", va completar Guillermo Cervera, nebot de la baronessa i la seva mà dreta en assumptes museístics.

Tones d’esprai

A la seva esquena, 500 butaques intervingudes amb peluixos, cartells de Se alquila i Es lloga i tones d’esprai acrílic. Poc a veure amb Ramon Casas, Joaquim Mir, Santiago Rusiñol i, en fi, la col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX que es preveu que ocupi el futur museu, però plena sintonia, se suposa, amb la branca educativa i amb la idea de voler estrènyer llaços amb les escoles d’art i la comunitat artística.

Per reforçar aquesta idea, també es va convocar a l’antic cine vips en el seu àmbit, com per exemple l’il·lustrador Jordi Labanda, l’artista urbà TVBoy, el pintor Guillermo Lorca, el dissenyador de moda Pablo Erroz, el ballarí Julio Bocca, la model Judit Mascó i la xef Carme Ruscalleda i el seu fill Raül Balam, entre d’altres. No va quedar gaire clar què hi feien allí, però el presentador de l’acte els va animar a xerrar amb els estudiants i brindar-los algun consell. Marsical, que va arribar tard, es va estalviar l’arenga i els suggeriments.

Projecte complex

La Inés, del Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, no semblava necessitar-los. "Tenia cinc butaques i vaig tenir la idea de cobrir-les amb fulles, com si s’estiguessin pansint, perquè em fa molta pena veure com cines com aquest estan tancant perquè la gent no hi va", va explicar. Tampoc ella havia estat abans al Comedia, però podrà presumir d’haver preestrenat un museu que, segons Joan Manuel Sevillano, responsable de la divisió cultural de Stoneweg, avança segons el que estava previst. "Està en fase de projecte i el presentarem amb tota la seva majestuositat. És un projecte complex, que a poc a poc anirà cobrant forma", va resumir la cara visible de la inversora que finança el projecte.

Notícies relacionades

Charlotte Rampling, una estrella sense retocs

Detestar o consagrar el que fa Sánchez

Sobre els terminis, poques novetats. "Es manté el 2028", va assegurar sobre la data prevista per a l’obertura del museu. Pel camí, la llicència d’obres, els projectes arquitectònics i museístics i una inversió d’uns 100 milions d’euros. "El museu avança. És el meu llegat per a Barcelona, estimo moltíssim la meva ciutat. Tots els museus de Barcelona estan ajudant-nos i estem units perquè sigui un èxit", va afirmar Carmen Thyssen.

Per a qui temi la irrupció d’un nou espai copat pel turisme, Guillermo Cervera va compartir una última reflexió. "Un projecte no pot triomfar internacionalment si no ho fa abans localment", va filosofar. "A la cultura no li pots tancar les portes", va concloure Carmen Thyssen.