Edgar Wright falla a Stephen King

Tant El fugitivo (1982), novel·la de Stephen King sobre una versió totalitària del 2025 en la qual la misèria humana és convertida en sàdic oci televisiu, com Perseguit (1987), que adaptava aquell relat a la manera d’un vehicle carrincló amb què es lluïa Arnold Schwarzenegger, van veure la llum molt abans de l’auge de la telerealitat més immoral i que pel·lícules com Battle Royale (2000) i Els jocs de la fam (2012) convertissin aquest tipus de premissa en arquetip narratiu. La falta d’originalitat, això sí, no és l’únic problema que afligeix la nova versió del llibre.

Edgar Wright ja ha deixat clares en el passat les seves habilitats com a satíric i com a orquestrador d’escenes d’acció, però aquí no aconsegueix compaginar-les. L’energia cinèsica que injecta a la pel·lícula –mancada, això sí, de la inventiva visual i sonora que el britànic va exhibir en Baby driver (2017)– va acompanyada d’unes maneres sornegueres que boicotegen la indignació, consubstancial a la peripècia argumental, contra una societat que explota el patiment i perpetua un classisme inhumà. I així mateix es mostra menys interessat a advertir-nos contra el feixisme que a reconfortar-nos amb una història sobre el triomf de l’home contra el sistema, per la qual cosa The running man acaba sent el tipus d’entreteniment irresponsable i amansador que fingeix criticar.

Notícies relacionades

On es poden veure les pel·lícules nominades als premis Gaudí

‘Pasapalabra’ catapulta l’audiència diària d’Antena 3

‘The running man’

Edgar Wright (Estrena: 21/11/2025)