El cas Sixena posa en qüestió el model de preservació artística

Aquell mateix any, en ple frenesí d’espoli i compravenda d’art medieval, el Tribunal Suprem va autoritzar de manera molt discutida la venda dels frescos de l’ermita soriana de San Baudelio de Berlanga, popularment coneguda com la Capella Sixtina de l’art mossàrab, i les pintures van acabar a trossos i disperses entre el Museu Metropolità de Nova York, el de Belles Arts de Boston i el d’Art d’Indianapolis.

El 1957, sis fragments de pintura mural traspassats a tela van ingressar al Museu del Prado, tot i que només després que el Govern espanyol enviés a canvi l’absis de San Martín de Fuentidueña (Segòvia), visitable des de 1961 al novaiorquès The Cloisters. Un embolic, ¿veritat? Doncs encara hi ha més coses. L’any passat, Castella i Lleó va demanar als museus americans un préstec temporal per commemorar la sortida dels seus imponents frescos, però la negativa va ser unànime: tant la mida com la fragilitat dels frescos feien inviable el trasllat. "Tots han negat el préstec per la fragilitat de les peces", va assegurar llavors la Conselleria de Cultura castellanolleonesa. I es va acabar la història.

Els camins del patrimoni, ja ho veuen, són inescrutables, però gairebé tots acaben desembocant en un mateix front: el de la conservació. I el mateix serveix per a la Dama d’Elx, encallada al Museu Arqueològic Nacional perquè "qualsevol trasllat pot desencadenar processos de degradació irreversibles", que per a les Glosas emilianenses, tresor de la Biblioteca de la Reial Acadèmia de la Història a Madrid que La Rioja demana restituir des de fa anys. Per a la "Capella Sixtina de l’art mossàrab" que, alguna cosa els deu sonar, per a les pintures murals de Sixena, joia del romànic i enverinat objecte de disputa judicial entre el Govern d’Aragó i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). "És una situació molt complicada, perquè jo entenc que Aragó vulgui tenir-lo allà, igual que a l’illa de Pasqua volen de tornada un moai que és al Museu Britànic. És lògic, però si durant el trasllat hi ha risc de quedar-nos sense moai o que se’n perdi una gran part, ja no està justificat el trasllat", reflexiona Jorge Otero, professor de conservació de patrimoni a la Universitat de Barcelona i un dels impulsors del manifest en el qual 150 conservadors advocaven per resoldre el conflicte de les pintures murals des d’un pla purament tècnic i científic.

Amb la propietat fora de discussió i una sentència ratificada pel Tribunal Suprem que obliga Catalunya a tornar les pintures a l’Aragó, el debat passa ara, o hauria de fer-ho, per la preservació, oportunitat aparentment perduda després d’anys d’embolic judicial. No en va, bona part dels debats patrimonials del futur dependran de com s’acabi solucionant l’afer de les pintures romàniques. "Cada cas és diferent i té la seva pròpia conjuntura legal, però la clau aquí es troba en la conservació, ja que si de sobte s’accepta que els murals es poden conservar a Sixena, s’estripen les cartes i es canvien les regles del joc: si es pot fer amb Sixena vol dir que es pot fer també amb la Dama d’Elx o amb el Guernica", alerta l’historiador de l’art Albert Velasco.

En els dos casos, igual que amb la malaguenya Lex Flavia Malacitana o els Toros de Costitx de Son Corró (Mallorca), la negativa del Govern espanyol ha sigut frontal. ¿El motiu? Fàcil: responsabilitat patrimonial i blindatge davant possibles efectes adversos derivats del moviment. En el cas concret de la Dama d’Elx, un informe de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE) que alertava de "conseqüències catastròfiques" en cas d’un trasllat va ser determinant perquè el Ministeri de Cultura tanqués la polèmica. "Els murals són 3.000 vegades més fràgils que el Guernica o la Dama d’Elx i ningú es planteja moure’ls", va resumir Pere Rovira, membre del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, durant un congrés d’experts celebrat a l’estiu.

Estàndards de conservació

"Pot reobrir molts casos que s’han parat per un informe desaconsellable de conservació i que afecten obres que estan en millor estat i són més fàcils de traslladar –explica Otero–. Les pintures de Sixena són febles, són pintures murals cremades, així que empíricament el risc és més gran". La Unesco, encarregada d’establir estàndards per a la conservació de béns culturals, també s’ha pronunciat a través del seu subdirector general de Cultura, Ernesto Ottone, que al seu pas per Mondiacult va alertar dels danys que podrien patir les obres durant un trasllat. "Cal anar molt amb compte perquè hi ha casos i casos. En alguns, la integritat de les obres es podria veure afectada. Per exemple, les obres que estan construïdes sobre suports físics són molt difícils de traslladar", va dir Ottone.

A l’IPCE, màxima autoritat en qüestions de conservació i restauració de béns culturals, s’ha intentat encarregar al MNAC portar el debat de les pintures a un pla purament tècnic, però ni la justícia, que va negar aquesta mateixa setmana la possibilitat que el museu demanés un informe pericial sobre el trasllat, ni el Ministeri de Cultura, de perfil en tot moment i molt reticent a deixar-se arrossegar a una confrontació entre comunitats, han estat per la feina. "És inaudit que en un cas com aquest no s’hagi demanat opinió a l’IPCE. És com si en una pandèmia s’obviés el Ministeri de Sanitat. I tot per qüestió política i per no enfrontar-se a l’Aragó", denuncia Velasco. "És evident que si el màxim organisme de conservació diu que les pintures no es poden moure, serà l’única opinió que considerarà la jutge", afegeix.

Irresponsabilitat ministerial

Exconservador del Museu de Lleida, del plenari del qual va dimitir al juny com a resposta al que considerava una postura "indigna i reprovable" per part de la Generalitat en la gestió política del procés, Velasco posa com a exemple la supervisió de l’IPCE en la restauració dels frescos de la coberta de l’església saragossana de Santo Tomás de Villanueva, el cicle pictòric conservat més gran del pintor madrileny Claudio Coello i joia del Barroc. "No s’entén que allà sí que hi intervingui i no ho faci en un cas com el de Sixena", remarca Velasco, per a qui l’actitud del ministeri només es pot qualificar d’"irresponsable".

Notícies relacionades

Brunch Electronik i Elrow, aliats en un festival per Halloween

David Byrne i Pixies, primers noms del Cruïlla 2026

En l’altre extrem de l’espectre opinatiu, l’exdirector del Reina Sofia Manuel Borja-Villel. "Més enllà de posar el crit al cel, hi ha una cosa que ens hauríem de plantejar, i és que estem utilitzant els mateixos arguments que el Museu Britànic per no tornar les peces objecte de reclamació", va dir durant la inauguració de la seva polèmica exposició Fabular paisajes. En l’horitzó, una dialèctica de la restitució en la qual caben els marbres del Partenó, sí, però també la porta d’Ishtar i el tresor dels Quimbayas que fa dècades que Colòmbia reclama el Govern espanyol.

Mentrestant, tècnics aragonesos han proposat desmuntar les pintures de Sixena en 72 subfragments per facilitar-ne el maneig i minimitzar riscos i vibracions. Res a veure amb els 35.784 trossos del monestir de Sacramenia, per més que tampoc aquí sigui gaire clar on aniran a parar els murals romànics. "Les pintures patiran, que és el que diuen tots els experts. I patiran en tots els moments del procés. El problema és que no han explicat què en pensen fer quan siguin allà, perquè no els preocupa. L’únic que els interessa és tenir-les. Les mesures dels arcs de sala capitular són diferents, per la qual cosa l’única solució és construir un edifici annex, una cosa que no té sentit", deplora Velasco.