Els Romeu i Julieta amb ouija al darrere de Horrorland

Aquí es dediquen a fer realitat els malsons amb més rutina que Freddy Krueger: Horrorland. "El millor parc de terror d’Europa", l’han premiat ja sis anys consecutius els Scare Awards. Es troba a Illa Fantasia (Vilassar de Dalt). A tan sols mitja hora de Barcelona hi ha pallassos assassins, vampirs, zombis, set cases encantades, cinc espectacles de mort, sustomatons, fins i tot una casa extrema amb possessions demoníaques. Ningú diria que al darrere d’aquest scream park hi ha una història d’amor amb pell de gallina. "Increïble-però-certa", promet fins a un documental. "De l’amor –resumeixen– va néixer l’horror". Romeu i Julieta amb ouija. Ja han compartit taüt diverses vegades.

"Vostè em recorda la meva difunta dona". És com el David va trencar el gel al conèixer la Cristina. Això va ser fa gairebé 20 anys a l’Hotel Krüeger del Tibidabo. El David treballava. La Cristina recorria el passatge abans d’entrar a treballar allà també. Ell va acabar demanant-li matrimoni on es van conèixer, aquesta vegada acompanyat per tota la seva família en versió zombi. En les seves aliances van inscriure la seva primera frase fetitxe, la de la difunta dona. Es van casar al restaurant on es va rodar REC 3, amb el seu respectiu casament zombi. Van pronunciar el sí entre GEO disparant i ella tallant el pastís amb motoserra. I van ser feliços, sí, i van viure de por. Literalment. Són els directors de Horror Box, la productora d’experiències de terror al darrere de Horrorland i la seva trentena de premis. La seva història d’amor-terror ja té fins i tot documental: Horror and Love, dirigit per Joaquín Oristrell. Es va estrenar fa uns dies a Sitges.

"Disney sap que existim", el David i la Cristina somriuen d’orella a orella encara sense creure-s’ho del tot. Acaba d’estar de visita una creativa de la megacompanyia de Mickey Mouse. També s’han passejat per l’scream park els maquilladors de The walking dead. "A nosaltres ens continua sorprenent", asseguren els directors de Horrorland. "Tu imagina’t que jugues a futbol i et ve a veure Leo Messi".

¿El secret de l’èxit? "Horrorland té ànima", responen. "No és una cosa que pertanyi a un fons d’inversió on els números són l’important". Per a ells l’important, indiquen, és l’experiència que s’emporta el públic. Per això limiten l’accés diari a 2.000 persones –afegeixen– quan el parc en permetria 8.000. Per això intenten innovar cada any. "En set temporades hem creat més de 70 experiències noves". Al darrere hi continua havent una parella i una empresa familiar. "¿Però no hi ha inversors?", els solen insistir. "No, no, amb el que guanyem, invertim. Realment és un suïcidi empresarial", riuen. "Però a nosaltres ens funciona. No hem de retre comptes davant ningú".

David Moreno: "38 anys", respon Cristina. "L’edat i els refranys els porta la meva dona", riu ell. És actor, cantant, posa veus d’ultratomba que posarien els cabells de punta a la nena de L’exorcista. Director, productor, fins i tot coach, confessa. "Són 250 treballadors –es justifica– i cadascú ve del seu pare i de la seva mare". Això és un Gran Germà, assegura. Els monstres –suma safareig– també s’enamoren.

Cristina Raya, 41 anys. Ella és actriu, caracterizadora, "MacGyver", resumeix el seu marit. Munta cases encantades i té al seu mòbil més gent xisclant que La isla de las tentaciones. És la "doctora pudors", ho té assumit. Es posa una bata de metge i tres o quatre parells de guants per escampar les fetors pel parc. Cada casa encantada té la seva pròpia aroma vomitiva. Les importen dels EUA.

Cossos decapitats a les duanes

Els deuen considerar els Bonnie and Clyde del terror. Importen pudors, armes, sang, cossos decapitats. "Tu imagina’t quan arriba la Guàrdia Civil". Cada any van a Saint Louis a buscar el seu material d’oficina de malson a TransWorld, la fira de terror més gran. D’allà s’han endut fins i tot un home llop de gairebé quatre metres. "Fa falta molt treball de logística".

Tot i que somriguin –confessen–, al darrere hi ha un esforç titànic. Però val la pena, no dubten a assegurar. "L’altre dia –explica el David– estàvem parlant amb una noia que coneixem que està lluitant contra una malaltia i ens va dir que els metges li donaven fins a l’octubre i que el seu objectiu era veure Horrorland –s’emocionen–. I de cop la veig aquí i em diu: ‘Ho he aconseguit’".

Notícies relacionades

La Granja Vendrell reneix aliena a les modes

Art, ignorància i protesta

Aquí es premia la diferència, és el lema del seu càsting anual d’espantadors. ¿Ets molt alt, molt baix, molt gras, molt prim? A Horrorland pots ser una estrella. "Sempre explico el cas de l’Adrià, que és un noi que no té una cama –detalla el David–. Em va dir: ‘Jo crec que li puc fer un volt a la meva discapacitat’. I es va oferir perquè li tallés una cama falsa en directe. Aquest noi per a mi és un heroi".

¿Que què és el que els espanta a ells? "La burocràcia", esbufeguen. "És molt lenta, és molt complexa. Quan es fan formats nous, és molt difícil fer-ho entendre". Aquest hivern, de fet, estrenaran nou projecte sense ensurts, prometen, tot i que la idea és la mateixa: fer-ho passar de por. Winterland serà la primera experiència 100% immersiva –avancen– dedicada al món de Nadal.