‘La hermanastra fea’, millor pel·lícula del festival de Sitges

La debutant Emilie Blichfeldt s’ha inspirat en la Ventafocs per a aquesta comèdia negra sobre la tirania dels cànons de bellesa.

‘La hermanastra fea’, millor pel·lícula del festival de Sitges
2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La hermanastra fea, l’opera prima de la noruega Emilie Blichfeldt, ha sigut la millor pel·lícula vista en competició a Sitges, segons el jurat compost pels directors i productors Peter Chan i Hernán Findling, la supervisora d’efectes visuals Laura Pedro i les cineastes Mary Harron i Jovanka Vuckovic. "És una pel·lícula molt original, una opera prima amb una visió i un món propis, que recupera un conte tradicional des d’una perspectiva completament nova", ha assenyalat Harron per justificar la decisió. "No es donen premis per al disseny de producció, però tant en aquest aspecte com en el de vestuari, la pel·lícula està cuidada fins a l’extrem".

Blichfeldt s’ha servit del conte de la Ventafocs (o, per ser precisos, de la versió dels germans Grimm) per elaborar una crua comèdia d’època sobre la tirania de la bellesa inabastable. Lea Myren, de la sèrie Kids in crime, debuta en el cine com la somiadora i torturada Elvira, disposada a passar pel pitjor terror corporal per guanyar la seva bonica germanastra (Thea Sofie Loch Naess) en la competició per obtenir l’interès d’un príncep.

"Expliquem a les nostres filles el conte de la Ventafocs i creixen volent-s’hi assemblar", explicava la directora fa uns quants dies a aquest diari. "En aquesta recerca, però, és possible que acabin sent com la nostra germanastra, que mirin de canviar-se a elles mateixes per encaixar en el cànon de bellesa. Aquesta mena d’objectificació d’una mateixa no et fa una persona bonica. Quan t’obsessiones amb tu mateixa, al trobar-te amb d’altres, només veus el teu propi reflex als seus ulls. Si et trobes amb una dona, només la veus com a competència o t’hi compares. Per això la germanastra es converteix en un monstre, tant per als altres com per a ella mateixa".

Altres premis destacats

El jurat oficial fantàstic ha atorgat un premi especial ex aequo a The furious, desplegament d’acció de Kenji Tanigaki, i Obsession, de Curry Barker, un terrorífic relat d’amor (no correspost) que també s’ha endut els premis del públic (apartat Oficial Fantàstic Competició) i el jurat Carnet Jove. Park Chan-wook (el seu clàssic Old boy va ser millor pel·lícula a Sitges 2004) ha obtingut el premi a la millor direcció per No other choice. Rose Byrne ha sigut distingida com a millor actriu per la tasca a Si pudiera, te daría una patada, de Mary Bronstein. El conjunt d’actors adolescents de The plague, de Charlie Polinger, thriller iniciàtic sobre el bullying, s’emporten el premi a la millor interpretació masculina.

Notícies relacionades

També han sigut recompensades pel·lícules de països tan diverses com Tailàndia (Un fantasma útil, millor guió i premi Citizen Kane a director revelació), el Japó (Exit 8, millor música), l’Argentina (La virgen de la tosquera, millor fotografia), el Canadà (Honey bunch, millors efectes especials), Austràlia (Lesbian space princess, millor pel·lícula d’Anima’t i Noves Visions, en aquest últim cas ex aequo amb la nord-americana The true beauty of being bitten by a tick), Mèxic (No dejes a los niños solos, millor pel·lícula de Blood Window), Itàlia (Forbidden city, millor pel·lícula d’Òrbita), Bèlgica (Reflection in a dead diamond, premi de la crítica ex aequo amb La vida de Chuck) i Hongria (Feels like home, Méliès de Plata).

A falta de comptabilitzar els dos últims dies, el festival ha superat en un 12% la recaptació del 2024 i en un 2% la del 2023, quan encara hi havia l’enyorat Retiro, segons va informar Mònica Garcia i Massagué, directora general de la Fundació Sitges.

Temes:

Festival Cine