Un assaig sobre la visió actual de l’apocalipsi guanya l’Anagrama

La menorquina Natalia Castro conquesta la 53a edició del guardó amb ‘La fiesta del fin del mundo’, una exploració de l’imaginari apocalíptic desplegat a Espanya en els últims 20 anys.

Un assaig sobre la visió actual de l’apocalipsi guanya l’Anagrama
3
Es llegeix en minuts
Ramón Vendrell
Ramón Vendrell

Periodista

Especialista en pop antic, tebeos, llibres, rareses i joventut

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Natalia Castro Picón (Menorca, 1989), professora i investigadora de cultura espanyola moderna i contemporània a la Universitat de Princeton (Nova Jersey, Estats Units), és la guanyadora del 53è Premi Anagrama d’Assaig amb La fiesta del fin del mundo, llibre que explora el frondós imaginari apocalíptic desplegat als mitjans de comunicació, la literatura, el cine, la música i les arts escèniques i gràfiques a Espanya al llarg de les últimes dues dècades, amb la crisi econòmica del 2008 i la pandèmia del 2020 com fites del carrusel de malsons.

El text reflecteix també altres crisis que han sorgit entre i entorn de totes dues, com l’ecològica o el ressorgiment del feixisme, el racisme i el masclisme. El llibre, subtitulat Apocalipsi cultural en el període entre crisi (Espanya, 2008-2023), estarà a les llibreries el 29 d’octubre. La portada és de Candela Sierra, Premi Nacional de Còmic 2025 per Lo que sabes aunque no te lo he dicho.

El jurat del guardó, format per Jordi Gracia, Pau Luque, Daniel Rico, Remedios Safra i les editores d’Anagrama Silvia Sesé i Isabel Obiols, va destacar en la seva fallada que "el final dels temps que llegeix Natalia Castro és paradoxalment fundacional i al·lèrgic a a cap catastrofisme" perquè "l’abordatge d’aquests finals es dibuixa com una oportunitat per ajudar a pensar no només nous començaments, sinó també un país, una època".

Gràcia va remarcar a la presentació del premi, ahir, la capacitat de Castro de generar "associacions entre elements conceptualment molt potents", dels quals maneja un "gran repertori".

Moment de desorientació

"Que estiguin de moda els relats apocalíptics significa que estem en un moment de completa desorientació", va assenyalar l’autora, per a qui aquestes narratives són "seductores" perquè permeten afrontar la incertesa i el caos. Castro va defensar "la imaginació apocalíptica" com a manera de "repensar l’ordre cultural de les coses". L’escriptora va celebrar que el llibre hagi anat finalment a impremta perquè el "neoliberalisme salvatge" accelera l’encadenament de crisi, de manera que la dana i l’apagada, per exemple, el van obligar a intervenir en capítols ja escrits amb un altre enfocament, però que es veien interpel·lats pels esdeveniments.

Welcome to fabulous Eurovegas és el primer capítol de La fiesta del fin del mundo. Fa referència, és clar, a les maniobres del magnat Sheldon Adelson per entabanar els governs de Catalunya i la Comunitat de Madrid amb una fantasia capitalista com a remei a la momentània caiguda capitalista del 2008. Un grup d’empresaris d’Almeria va intentar fer-li veure que, posats a edificar una Las Vegas a Europa, el desert de Tabernas era el més indicat. Ni per Catalunya, ni per Madrid, ni per Almeria va apostar finalment Adelson, que es va esfumar deixant els jugadors amb cara de... diguem pòquer. Una redención para el Far West, La guerra en el fin del mundo, Babilonia capital, El virus y sus metáforas, La insurrección de ultratumba i Va a subir la marea són els títols dels altres capítols, als quals se suma l’epíleg Fin de fiesta... Nuevas poéticas de la devastación.

Ambició revolucionària

Notícies relacionades

Davant les tesis colapsistes i a la contra de les ideologies del campi qui pugui, La fiesta del fin del mundo reivindica la condició política de la imaginació i postula la recuperació de l’apocalipsi com una poètica d’ambició revolucionària.

A la 53a edició del Premi Anagrama d’Assaig, dotat amb 10.000 euros, es van presentar 170 originals procedents de 16 països. La fiesta del fin del mundo és el primer assaig de Castro, autora dels poemaris La intermitencia de los faros (Canalla Ediciones, 2013) i La misma piedra (Baile del Sol, 2016). Castro es va llicenciar en Filologia Hispànica per la Universitat Complutense de Madrid i és doctora per la Universitat de la Ciutat de Nova York.