L’In-Edit presenta direcció i un cartell atapeït de grans històries

L’In-Edit, festival internacional de cine documental musical, obre una nova etapa, amb estrenes en la direcció (Astrid Rousse serà al capdavant de la part executiva i Toni L. Querol, de l’artística), però amb les mateixes grans i vibrants històries de sempre al voltant d’artistes, gèneres, escenes, estrelles i tribus. El certamen, que celebrarà la 23a edició del 23 octubre al 2 de novembre als cines Aribau de Barcelona, arrencarà un xic distès, lluny de la profunditat emocional que comporten sovint les pel·lícules programades, amb la comèdia, vehicle narratiu amb destacable presència en aquesta edició, Spinal Tap II: the end continues, film dirigit per Rob Reiner i que és la seqüela del fals documental This is Spinal (1984).

Així, el festival de cine documental obrirà, curiosament, amb un fals documental, en un senyal inequívoc que el títol ha de valdre la pena –alerta, amb cameos d’Elton John i Paul McCartney. La primera part és una aclamada paròdia rockera protagonitzada per un grup fictici, tot i que, després de l’èxit de la pel·lícula, va arribar a fer alguns bolos. Durant la presentació de la programació de l’In-Edit, el director Toni L. Querol va recomanar "llegir el mínim" sobre el film.

El Woodstock canadenc

D’aquesta manera, Spinal Tap II: the end continues serà la primera pedra d’una programació –tancarà We want the funk!, tribut al contagiós ritme i les seves estrelles– que aquest any té 71 títols, 17 dels quals seran estrenes mundials, i un total de 115 projeccions sobre figures com Boy George, Carl Craig, Allee Willis o Depeche Mode. El cartell també és atapeït d’històries que mereixen ser explicades com cal: podem assenyalar, per exemple, la del Woodstock canadiense, un festival que van salvar amb la seva presència Yoko Ono i John Lennon (Revival69: the concert that rocked the world).

Un dels fils conductors més interessants de la programació és el dels documentals sobre grans artistes a l’ombra d’enormes estrelles: s’hi podran conèixer genis (una mica) eclipsats com ara Warren Ellis (dels Bad Seeds, la banda de Nick Cave), Glenn Matlock, baixista i compositor dels Sex Pistols, i Paul Di’Anno, el primer cantant titular d’Iron Maiden i figura heavy.

Notícies relacionades

‘El fantasma de l’òpera’, amb nova partitura i en viu

Jordi Savall dirigeix 80 intèrprets de 40 països

In-Edit també mira cap a l’Amèrica llatina amb pel·lícules com La salsa vive, un viatge de Nova York a Cali, O menino d’olho d’água, sobre el recentment finat Hermeto Pascoal, un dels compositors brasilers més influents dels últims temps, o El canto de las manos, film de María Valverde en què segueix tres músics sords de Veneçuela en el seu projecte de fer, per primera vegada en llengua de signes, l’òpera Fidelio de Beethoven sota la batuta de Gustavo Dudamel.

El festival, que tindrà nombroses visites il·lustres, desplegarà amb una gran selecció d’històries sobre figures estatals. Des de l’aplaudit Flores para Antonio, d’Isaki Lacuesta i Elena Molina, fins a la lluita de Leiva amb les seves cordes vocals (Hasta que me quede sin voz), passant per un retrat sobre Lichis i La Cabra Mecánica, un altre sobre l’etapa final d’un artista com Mikel Erentxun (Hombre bala) o la història d’una de les cançons més populars de Víctor Manuel, Solo pienso en ti. Ah, i també La gran bogeria, sobre la idea boja de Joan Dausà de conquerir el palau de Vistalegre de Madrid amb un concert, i merescuts documentals a figures com el pianista Tete Montoliu (Tete, tocar lo invisible) o a la icona de la Barcelona musical underground Víctor Nubla (Mètode Víctor Nubla d’interpretació de Víctor Nubla).