El crit d’alarma de Pussy Riot

Pussy Riot va néixer com un col·lectiu amb ètica punk, feminista i defensor dels drets LGTBI que tocava els nassos al poder a la Rússia de Vladímir Putin, però ara se sent bastant més que això. «Al principi era un grup anònim, no utilitzàvem els nostres noms, sinó sobrenoms divertits, i ens posàvem els passamuntanyes, però des que vam patir el famós cas criminal i vam acabar a la presó, tot va canviar. Pussy Riot es va convertir en un moviment», explica Maria Masha Alyokhina, integrant original, que va formar part de la performance del 2012 a la catedral de Crist Salvador (que les portaria al calabós per «vandalisme motivat per odi religiós»).

El grup va registrant relleus i canvis a les seves files, i ara, en el format que podrem veure avui a la plaça de Catalunya, dins de la Mercè, compta amb Alina Petrova i Taso Pletner. Totes dues fa dos i quatre anys que són a Pussy Riot, però ja han molestat prou les autoritats russes per guanyar-se, amb Masha, una severa sentència (per propagar «informació falsa» sobre la guerra d’Ucraïna) que es va fer pública la setmana passada: 13 anys de presó per a Masha; 11 per a Taso i 8 per a Alina. No trepitgen el seu país des del 2022: les dues primeres són a Alemanya i Alina va triar Barcelona, on Pussy Riot va estrenar el febrer passat (al Casal de Barri Trinitat Nova), la nova versió del seu espectacle Riot days després d’una residència integrada al programa Artists at Risk.

Aquest estiu l’han mostrat en places com el festival Fringe, a Edimburg. «L’espectacle original era un acte de protesta i ara pensem que també és fonamental mostrar el que Putin ha fet amb el nostre país, del qual un milió de persones ha hagut de fugir per continuar dient la veritat i per evitar llargues condemnes i la possible mort a la presó», explica Masha per videoconferència. Ens parla des de prop de Berlín, on viu, mentre que les seves companyes ja són a Barcelona. Riot days no és només una obra, sinó «un cas penal real», basat en el seu segon llibre, Political girl, que sortirà al desembre.

Pussy Riot ve amb una missió, la d’alertar d’«un enorme espai de repressió que continua sent invisible per a Occident». Elles estan a favor d’«enviar forces militars europees a Ucraïna per ajudar-la a sobreviure i prevenir possibles atacs a Polònia o els països bàltics», deixa clar Masha. Per a Alina Petrova, és improbable «que Moscou bombardegi París, Berlín o Madrid», afegeix. «Però crec que això podria passar amb Tallinn o Vílnius. I serà el vostre problema, perquè sou part d’Europa», estima. «Hi ha moltes manifestacions per Palestina en països europeus, en ciutats com Barcelona, i estic d’acord amb elles, però ¿i Ucraïna? Hi ha una guerra a Europa ara mateix, no és una cosa llunyana. Vull cridar-vos: ¿què us passa? Això és molt greu i és a prop de les vostres fronteres. ¿Algú podia imaginar fa tres anys que avions militars russos sobrevolarien Estònia? I Europa s’està quedant sola, perquè els Estats Units es retiren».

Connexions ultres

Notícies relacionades

Isaac Rosa tanca en una novel·la l’insomni de tot un país

Anna Lleó, cap de Esdeveniments de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament: «Treballem per a la Mercè del 2026 des de fa mesos»

Afegeix Alina que «la propaganda russa no només funciona a Rússia, ja que intenta influir en altres països», utilitzant vies com el partit Alternativa per a Alemanya, que, apunta Taso Pletner, utilitza uniformes nazis, demana que es retiri el monument a l’Holocaust a Berlín i rep suport directe de Moscou. Elles, tot i que gastin aquesta estètica de trets radicals, mostren senyals polítics moderats. «Jo no recolzo l’extrema esquerra. No m’agraden les ideologies extremistes. La societat és com un pèndol», opina Taso. Si a Europa volem comprendre la mentalitat de l’actual societat russa, Masha suggereix «que s’inverteixin diners públics en centres per a russos i bielorussos que van deixar els seus països», assenyala. «Parleu amb ells, escolteu-los, pregunteu-los per què van deixar les seves llars».

Tot això ressonarà en la seva actuació a la Mercè, que serà un concert, però també una acció, amb teatre i cine, avança Alina. «Crec que el que oferim és una nova manera d’entendre el punk».