El debat necessari

Tot i que encara sigui estiu, l’aroma de setembre és de tardor. El seu paper de retorn a la normalitat després de les vacances atorga a aquest mes la mateixa transcendència que caracteritza a gener. L’inici de curs reprodueix el començament de l’any. Tot i que tot es vol nou gairebé tot arrossega els peus pel mateix camí que seria millor no tornar a trepitjar.

Deixant enrere més terra cremada que mai i a causa d’aquesta terra, l’estiu ha mantingut activa la injuriada confrontació política, ha potenciat encara més la social i ha animat algun directiu de televisió a celebrar les audiències acumulades pel dolor aliè i la desgràcia col·lectiva. Ni una paraula de consol, de solidaritat, d’empatia en el text de la xarxa. Només la dada. L’únic objectiu ja indissimulat també en els ens públics. Una xifra relativa desvinculada de la seva absoluta que amaga al darrere tantes ànimes destrossades com sospirs trencats. Alens que importen en la mesura que faciliten un més bon balanç final.

En altres temps igual de dolents o fins i tot pitjors, el que ha passat ens portaria al debat imprescindible. Malgrat les aparences del format, la realitat demostra que l’anàlisi s’evita i el matís s’eludeix. Només es busca radicalitat i enfrontament. Aquesta és la diferència. I es potencia. És sabut, doncs, que com més passió menys raó, i afegida l’habitual intolerància hispana davant qualsevol mirada diferent de la pròpia, només ens queda el ring per dirimir la diferència. El vell quadrilàter reconvertit en hemicicle parlamentari i, per emulació i proximitat, ampliat als platós també amb forma semicircular. Goya recuperat. A falta de garrots físics, desqualificacions verbals. Fan més mal i s’amaguen menys.

Reflexionar sobre les conseqüències d’aquestes demolidores tendències és al que aspira After the Hunt, a compte del Me Too. La pel·lícula s’estrenarà a Espanya d’aquí a un mes però acaba de presentar-se a la Mostra de Venècia. Amb la pel·lícula torna a les pantalles Julia Fiona Roberts (Smirna, Geòrgia, Estats Units, 28 d’octubre de 1967).

Referent

Llargament ovacionada per la seva interpretació, l’aclamada nòvia d’Amèrica espera que quan el públic hagi vist a les sales i les plataformes la cinta dirigida per Luca Guadagnino, que aquí es titularà Caza de brujas, conversi, debati i fins i tot s’enfadi.

El que aquests dies transita entre góndoles i vaporettos avança un contrast d’opinions imprescindible en democràcia. Una controvèrsia positiva que ajudi a recuperar l’àmplia zona de grisos que acoloreixen qualsevol acció, avui públicament condemnada abans de ser jutjada.

Notícies relacionades

La Cubana, estrella de la temporada pletòrica de Focus

Ni terribles ni magnífiques

Julia Roberts, periodista de formació i un referent d’opinió, coneix bé la importància que té això en una societat que cada cop està més tensionada pels extrems que han dictat el que és políticament correcte, mentre assenyalaven amb el dit acusador de la intolerància els que hi han replicat. Ella també ha sigut víctima dels esgarips de Donald Trump, que la va ridiculitzar per recolzar públicament Kamala Harris.

Educada en un ambient liberal per uns pares amics de Martin Luther King, la força de la guanyadora de nombrosos premis, Oscar inclòs, és la naturalitat que projecta i la proximitat que destil·la. Per alguna cosa ha sigut durant anys l’actriu més taquillera i més ben pagada. També conscienciada per l’ineludible debat. El qual ja sabem qui serà qui el convertirà en confrontació: qui jutgi la pel·lícula abans de veure-la.