Quan el setembre porta divorcis i dignitat

El setembre és el mes en què s’acaben les vacances, tornen les rutines, t’acomiades de les paelles al xiringuito, les criatures tornen al col·le i, de propina, se t’acaba el matrimoni. No ho diem les Mamarazzis, ho diuen les estadístiques: després de l’estiu, les demandes de separació pugen gairebé un 20%, i un de cada tres divorcis a Espanya es signa aquest mes. I no s’escapen de les estadístiques Kiko Rivera i Irene Rosales.

Fa dues setmanes eren a Menorca, somrients, suposadament plens d’amor, i ara la revista Semana ha anunciat en exclusiva que la seva relació s’ha acabat. I sense que hi hagi terceres persones. Doncs serà la primera vegada, perquè de terceres persones n’ha estat ple aquest matrimoni, reconegut pel mateix Kiko. L’octubre del 2020, assegut al plató del desaparegut Sábado Deluxe, va confessar que, de les seves barbàries amoroses, "em sentiré culpable fins al dia que em mori". Es referia, entre moltes d’altres, a la seva escapada l’any 2017 a la República Dominicana, on es van filtrar unes imatges del dj entrant en un hotel amb una altra dona. Vaja, un currículum sentimental digne d’enquadernar.

La situació d’Irene ha sigut tots aquests anys un màster accelerat de com ser una dona de les d’abans, d’aquelles que estaven obligades a suportar-ho absolutament tot del marit perquè era el que s’esperava d’elles. Infidelitats, insolències, abandonaments emocionals... Ella, sempre al peu del canó, sostenint la casa i el mateix Kiko, que bastant poc s’ha sostingut a si mateix. Irene era la que callava, la que mediava, la que intentava posar pau mentre ell anava deixant incendis al darrere. I, sí, alguns diran que això ho feia per amor, però no: això, simplement, era esclavitud emocional, de la qual, per sort, s’ha pogut alliberar. I ens n’alegrem, perquè, arribats a aquest punt, si Irene fos la vostra filla, la vostra germana o la vostra amiga, ¿voldríeu per a ella Kiko Rivera? La resposta és fàcil: no. Perquè no parlem només de banyes: parlem d’un individu que ha demostrat que el seu tracte amb les dones és un exemple del masclisme més ranci. La supèrbia amb què s’ha referit a la seva mare, a la seva germana o a la seva cosina en els mitjans ja deixa clar el seu veritable rostre: el d’algú que entén les dones com a objectes al servei del seu món. I si així s’expressa en públic, costa imaginar com haurà sigut en privat.

Text artificial i fred

Notícies relacionades

L’Acústica Figueres torna amb la novetat d’un escenari de pagament

Cultura estudia ampliar el bo cultural jove als tallers i instruments

Les Mamarazzis anàvem a acabar aquest article avisant de la possibilitat que tot fos un muntatge per continuar facturant. D’aquest tipus de personatges ja esperem qualsevol cosa, però aviat s’ha afanyat el fill de la Pantoja a aparèixer en les seves xarxes socials per assegurar que la separació no és cap maniobra per generar ingressos. Just el que sobrevolava en l’ambient i que semblava la cirereta perfecta per tancar aquest article. Quina vida has portat perquè, abans fins i tot de processar la teva ruptura, la majoria pensi que tot forma part d’un nou capítol de negoci personal. El seu missatge, a més, tampoc ajuda. No pel que diu, sinó per com està escrit: sona artificial, fred, i sembla un text creat pel ChatGPT més que una confessió íntima. Com si fins i tot en això se li escapés la part humana.

Nosaltres, que som de natural desconfiades i sempre veiem la trampa abans que el gest, continuarem amb la sensació que en aquesta història el negoci i la dignitat segueixen lliurant una batalla. Tant de bo, aquesta vegada, hagi guanyat la dignitat d’Irene.