L’‘efecte Sixena’ anima l’estiu del MNAC i atrau més visitants

Han desaparegut les bastides i els equips de mesurament, sí, però la sala 16 del museu barceloní, allà on s’exposen les pintures murals de la sala capitular del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena, encara presenta un aspecte inusual. Ni rastre, per exemple, de l’exquisit assortiment d’arquetes, encensers, creus i bastons, entre altres objectes d’orfebreria medieval, que podia veure’s sota els bastidors que suporten les pintures. Tampoc està a la vista, una pena, el llampant colom eucarístic de coure daurat del segle XIII que dominava l’estança.

En una cantonada, els expositors que fins fa poc allotjaven tots aquests objectes s’esllangueixen: el museu va haver de retirar els mòduls per facilitar la tasca dels tècnics i allà continuen, arraconats i completament buits. Ningú sembla prestar-los gaire atenció. Tampoc les pintures, sigui dit de passada, desperten aquest matí gaire interès: un parell de turistes passen sense aixecar ni tan sols la vista, una mare intenta explicar-li a la seva filla per què sembla que estiguin "socarrimades" i un observador local s’interessa per les altres pintures de Sixena, el conjunt profà que inaugura les sales de gòtic i que també és objecte de disputa. Una mica més enllà, el guia explica a un grup de visitants El martiri de Sant Bartomeu de Josep de Ribera ("clar que pateix, l’estan escorxant viu", diu), però en la 16, punt final de la ruta romànica, el silenci és sepulcral.

Visitants a l’alça

Una raresa sens dubte conseqüència del sol inclement i l’acalorament general, ja que el normal és el contrari: interès a l’alça i visitants preguntaires. Perquè, no tot havien de ser males notícies per al MNAC, la polèmica dels últims mesos sembla haver revifat l’interès per les sales medievals i i incrementat les xifres d’assistència.

Segons les dades facilitades pel museu, el nombre de visitants a les sales de romànic va ser de 38.182 persones al juny i 40.932 al juliol. En els mateixos mesos de l’any anterior, la col·lecció d’absis, pintures murals, taules i escultures va aconseguir atraure 25.724 visitants al juny i 31.547 al juliol. "Sí que es percep un augment, però també és cert que cada any creixem, així que no tot es pot atribuir a Sixena", matisen des del museu barceloní, que fins a finals de juny sumava un total de 491.000 visitants davant els 433.472 del mateix període de l’any anterior.

Des de la pandèmia, afegeixen, les xifres no han fet més que créixer any rere any, així que això dels últims mesos entraria dins d’una lògica de normalitat. Amb tot, el museu sí que constata un "repunt de l’interès per Sixena". ◄"Hi ha visitants que pregunten pel romànic, així que potser sí que hi hagi un 10% més de visitants que venen específicament per això, tot i que és difícil de saber", relativitzen.

A l’espera de veure com acaba agost, el 5 de setembre, dins del termini legal establert, hi haurà més novetats: arribarà la bateria d’informes tècnics i científics amb què el MNAC espera convèncer la jutge que no es poden moure les obres sense provocar-los danys "irreparables". En la seva interlocutòria, la magistrada instava a restituir les pintures en set mesos o, en el seu defecte, presentar un cronograma alternatiu, però el museu barceloní sempre ha insistit que no es tracta d’"una qüestió de temps ni un cronograma, ja que el temps no varia els riscos que se sap del cert que existeixen".

A peu de sala, i malgrat l’enrenou mediàtic que va generar la resolució del Tribunal Suprem a finals de maig i que obligava el MNAC a tornar les pintures, l’entusiasme continua sent moderat. Tampoc és que sigui un dia especialment atrafegat al museu barceloní, però la majoria de visites a les pintures murals de Sixena es liquiden amb una mirada de reüll, un cop d’ull fugaç, mentre es busca la porta de sortida que connecta amb la botiga del museu.

Esplendor perduda

Notícies relacionades

Mor Cesc Queral, que es va fer popular a TV3 amb la Vicenteta

Calahan Skogman: "La nostàlgia acoloreix bona part de la meva vida"

"Era millor la fusta aquesta que semblava un còmic", li xiuxiueja al seu acompanyant un jove sens dubte impermeable als encants dels retrats de les genealogies de Crist i les escenes de l’Antic i del Nou Testament que van sobreviure a l’incendi de 1936. La fusta, per cert, és la Biga de la Passió, minuciosa i acurada miniatura d’entre 1192-1220 que destaca per la seva policromia eixelebrada i brillant. Res a veure, per desgràcia, amb les pintures en disputa, un "malalt en coma", en paraules del director del MNAC, Pepe Serra, l’esplendor cromàtica del qual va ser víctima de les flames. "La perceptible alteració dels tons originals, brillants i amb predomini de blaus, és conseqüència directa de l’incendi", es pot llegir en una etiqueta.

És poc més de migdia quan el Matteo, un turista italià que passa uns dies a Barcelona amb la família, es queda petrificat davant les absidioles laterals de Sant Quirze de Pedret. "És bellíssim", exclama. El mateix davant les figures del descendiment de Santa Maria de Taüll. De Sixena, reconeix, no en sap res, però això no li impedeix fotografiar els arcs i estudiar amb atenció els rostres que decoren els intradossos. No fos cas que quan torni a Barcelona ja no hi siguin.