Mia Carol Bruguera i l’alta costura capil·lar

Molts recordaran un moment que va passar en els Paralímpics de París de l’any passat: l’atleta barcelonina amb discapacitat visual Elena Congost, a 10 metres de la meta i amb tres minuts d’avantatge sobre la següent corredora va quedar desqualificada i va perdre el bronze per deixar anar uns segons la corda per socórrer el seu guia, a qui li van fallar les cames. "L’any passat m’havia proclamat campió d’Espanya en els 50 km i els 100 km i també vaig fer la marató de Sevilla amb l’Eva perquè pogués entrar als Jocs Paralímpics", recorda Mia Carol Bruguera (Vic, 1967), protagonista involuntari de la història per culpa d’unes rampes. "La gent em segueix preguntat pel tema als meus salons", explica l’esportista conegut no només pel seu look característic –rapat, però amb una perilla majúscula i llarga–, sinó per ser el CEO dels salons Carol Bruguera, la cadena de 16 perruqueries que recorre la Catalunya central. "A més de Vic, Ripoll, Granollers, la Garriga, Berga, Olot, Igualada i Manresa, també a Barcelona, al carrer Nàpols, que és el nostre centre més petit", enumera.

"La meva mare, Dolors, va obrir la perruqueria el 1962 i 10 anys després es va incorporar a l’equip el meu pare, Jacint. Jo sortia de l’escola i servia cafès a les clientes", explica l’atlètic perruquer reconegut amb els més prestigiosos guardons internacionals del sector. "Ens coneixen més fora que a Catalunya i Espanya. He recollit diversos premis en el Royal Albert Hall de Londres, i també a Nova York", assegura l’estilista, que també fa col·laboracions amb la passarel·la, la tele i el cine. "Ara estem pentinant i fent el color a diverses noies del curt que està rodant a Vic David Conill Algun dia tots serem jo, es titula", observa.

Sempre "buscant portar la perruqueria un pas més endavant en creativitat, innovació i tècniques futuristes", fa uns mesos va començar a pensar "com presentar una nova col·lecció que no fossin les típiques quatre fotos amb talls de primavera o de tardor", diu. "La perruqueria és un art igual d’efímer que el dels cuiners, però sense el mateix reconeixement. Dura el que aguanta el pentinat. I en cada persona el pentinat queda d’una manera diferent. Per això tenim la necessitat de plasmar-lo, i nosaltres, des de fa anys, ho fem amb vídeos curts, perquè els cabells tenen moviment", relata.

I, ¿per què sempre ha de ser els cabells sobre el cap? Així va ser com va imaginar una col·lecció en la qual els cabells cobrissin el cos i les models no en tinguessin ni un al cap. Dresshair, alta costura capil·lar. "Un divertiment en el qual treballem al concloure la nostra jornada", explica Carol sobre la seva avantguardista proposta, nominada als AIPP Awards, un dels premis més prestigiosos del sector. Hi van sis treballs.

CIGNE BLANC.

És el que té un percentatge de material no capil·lar més alt per suportar els moviments d’una ballarina clàssica sense trencar-se. Els cabells s’han treballat en dos formats: unes petites plomes i unes grans bases planes lacades per fer el tutú i cobrir la resta.

TALL REAL.

El percentatge de fil i cinta no supera el 2%. S’ha creat a base de planxes lacades, formant teles amb molta transparència i deixant espais buits que formen rodonetes.

CAREY.

En aquesta peça, metxes de cabells de tres tonalitats molt diferents s’entrellacen entre si en formes amples i arrodonides. Un 1% de material no capil·lar ha sigut suficient.

CABARET.

S’ha utilitzat un 5% de fil per cosir les tires de cabells en una trena principal que forma l’escot i l’esquena. Inspirat en l’estil cabaret dels anys 20, amplifica els moviments del ball. Es complementa amb un petit bolso creat amb cabells, excepte per la sivella.

MACRAMÉ.

Les tècniques utilitzades per a aquesta peça no són les clàssiques de la perruqueria, sinó de teixit de teler. S’han treballat en dos formats, rodó i pla, amb només un 1% de fil.

Notícies relacionades

Fry House: les ‘burgers’ japoneses d’un artista i un consultor

Belén Larruy: "La sostenibilitat està en l’ètica en els processos i la fabricació a Catalunya"

TRENESIS.

S’han combinat trenes i cordons de diferents formes i tipus, aconseguint un moviment vibrant, típic de les danses ètniques.