Mestissatges vibrants al Cruïlla

Rock trenat amb fibres negres, delícies afrollatines, soul amb una veu de seda... La d’ahir va ser una jornada de mixtures sonores i diàleg transatlàntic al Cruïlla, amb Ben Harper com a gran guru de les músiques que no són només músiques, sinó que aspiren a ser una cosa semblant a un salvavides anímic. El californià va estar, omplint de públic l’espai de l’amfiteatre del parc del Fòrum, ben acompanyat dels remodelats Innocent Criminals.

Va oficiar un dels seus consistents sets habituals, no subjectes a l’últim àlbum de rigor, i en què va desgranar des del principi clàssics com Diamonds on the inside, amb aquesta veu que transmet alhora poder i calidesa. Ara que la hibridació de gèneres mana, ell la practica des de fa més de 30 anys. Així ho van recordar les seves incursions en un reggae resolt a la seva manera (Finding our way), i en l’espiritualitat coral filogòspel (Say you will). El seu primer àlbum continua creant el camí, i ho va demostrar Don’t take that attitude to your grave, cançó sobre la futilitat del poder material, amb un crescendo esculpit pel set de percussions.

Harper es va lluir en les seves digitacions amb el lap steel, col·locat sobre els genolls. Massa, fins i tot, en aquest llarg solo amb què va estirar Faded, peça en la qual va colar una andanada rockera com a picada d’ullet al clàssic Whole lotta love, de Led Zeppelin, inserint fins i tot un fragment instrumental d’un altre tema del grup britànic, Fool in the rain. En el tram final va brillar la sempre edificant Better way, cançó portadora d’esperança i catarsi en la qual Harper atalaia "una manera millor" d’organitzar el món.

Alineació de luxe

Abans, va passar pel Fòrum la caravana d’Africa Express, amb una alineació de luxe. Parlem del vell somni de Damon Albarn (cantant de Blur), que va armar el projecte gairebé dues dècades enrere, a l’observar que al Live 8 (2005), el sonat macrofestival benèfic contra la fam a l’Àfrica, només hi havia actuat un artista d’aquest continent. La versió que es va presentar al Cruïlla (un dels seus sis únics concerts d’aquest any arreu del món) va ser frondosa, una vintena de músics i cantants, i va començar mirant cap a Mèxic, on es va gravar el recent àlbum del col·lectiu Bahidorá (paraula inventada que al·ludeix a un lloc màgic imaginari). A Octavio Mendoza, La bruja de Texcoco, poderós vocalista (i violinista), li va correspondre obrir la desfilada acostant-se al corrido a El diablo y la bruja, acompanyat per una trompeta i un trombó.

Notícies relacionades

La concòrdia i totes les altres coses

Gala González, una boda de portada... i de matisos

D’allà al cant poètic tuareg, el blues del desert i el pessic afrobeat, i la veu greu de Luisa Almaguer, en diàleg amb Joan Wasser (la també violinista Joan As Police Woman) en l’adaptació de Teardrop, de Massive Attack. Tota una festa (amb alts i baixos) en la qual vam travessar l’oceà diverses vegades, de les ofrenes a la terra i les denúncies de la violència assenyalades per la mexicana Mare Advertencia, oriünda d’Oaxaca, a les cordes de ngoni del virtuós malià Baba Sissoko. I entrant i sortint, Damon Albarn, que va assistir algunes cançons amb el teclat (i la melòdica) lluint un permanent somriure complagut. El clímax: un Panic (The Smith) en castellà i en ansiosa versió ska. "¡Cuelga al dj, cuelga al dj!".

Pel Fòrum van passar també Love of Lesbian (set ajustat a la gira que el grup va emprendre el gener a Razzmatazz; avui oferirà el concert especial amb convidats per celebrar els 15 anys del Cruïlla), així com una Maria Jaume que va arrasar al seu escenari amb aquesta reconversió electrònica, i Mikel Izal, omplint el seu repertori de (aparatós) material de l’extint grup Izal (aquesta Copacabana). Per a mixtures traçades amb pulcritud, la del nord-americà Leon Bridges, que potser tenyeix les seves cançons de folk i country (aquest pedal steel), però no perd de vista el sentiment soul. Va mostrar el material del seu últim àlbum, Leon (l’esvelta Laredo), i va rescatar fites personals com Coming home i River, amb la veu més suggerent de la jornada.