Els dinosaures tornen altra vegada

Steven Spielberg, sempre a la caça d’una bona història, no va trigar a interessar-se en l’adaptació de la novel·la juràssica de Crichton. Amb la inestimable ajuda de David Koepp –guionista que ha tornat a la sèrie a Jurassic World: El renéixer–, Spielberg va modelar al seu criteri el llibre original i va convertir Parc Juràssic (1993) en un dels seus més notables èxits, i mira que en té.

Acceptat per la crítica, ben vist pels seguidors de Crichton i els de Spielberg, el film va costar entre 53 i 54 milions d’euros i ha recaptat arreu del món la barbaritat de gairebé mil milions d’euros. Les xifres en aquests casos són sempre aclaparadores, però s’entén que s’hagin fet sis pel·lícules més sobre el tema, a més de còmics, videojocs, episodis interactius i diversos productes en format curt o de sèrie amb les figures de Lego representant les històries de Crichton i Spielberg.

Aquest últim, darrere de totes les pel·lícules com a productor executiu, va realitzar la segona i molt notable El mundo perdido: Jurassic Park (1997), que conté algunes de les millors seqüències de la franquícia, com la de la seva protagonista, Julianne Moore, suspesa en un precipici dins d’un autobús les finestres del qual es van esquerdant a poc a poc.

Èxit de la primera seqüela

L’acció s’esdevé en una altra illa Nublar, el genètic paradís creat pel magnat John Hammond (Richard Attenborough) en la primera. Moore supleix la paleobotànica Laura Dern, Sam Neill –el paleontòleg Alan Grant– s’absenta del relat i només repeteix Jeff Goldblum com a Ian Malcolm, un científic adscrit a la teoria del caos. El títol fa referència a un clàssic de les aventures fantàstiques amb dinosaures, El món perdut, d’Arthur Conan Doyle.

No van anar gens malament les coses en xifres econòmiques –es van invertir 63 milions d’euros i se’n van guanyar 526–, així que ¡anem per la tercera! De menys ambició i sa esperit de sèrie B (cara, això sí) Parc Juràssic III (2001) va ser realitzada per Joe Johnston, un director que si hagués nascut als anys 30 hauria dirigit les pel·lícules fantàstiques vintage dels 50: seves són Rocketeer, Cariño, he encongido a los niños i Jumanji. Grant torna a escena i aconsegueix que una parella d’ingenus milionaris li costegin l’expedició a una altra illa per seguir amb el seu estudi del velociraptor, la criatura més amenaçadora de tota la saga. Atenció, que el guió el va escriure Alexander Payne abans de convertir-se en director indie amb Entre copes i Los descendientes.

Semblava que la febre cinematograficojuràssica havia remès. Pel mig van córrer rius de tinta impresa en forma de còmic. En el mateix 1993, dos grans de les vinyetes nord-americanes, Walter Simonson i Gil Kane, van realitzar una minisèrie de quatre comic books que adaptava el film inaugural. El 2011 n’aportava la seva visió d’un altre historietista clàssic, John Byrne, i el mateix Koepp col·laborava en el guió de Jurassic Park: Amazon adventure, il·lustrat per Steve Englehat també el 2011. Són només tres exemples de les moltes versions en còmic.

Del parc al món

Si John Hammond i Alan Grant van estar obsessionats a donar nova vida als dinosaures, Spielberg va decidir reactivar la franquícia el 2015, i va delegar en Colin Trevorrow les funcions de mestre de cerimònies i va substituir el concepte de parc pel de món, amb la qual cosa s’obrien infinites possibilitats.

Aquest director procedent del fantàstic lo-fi (Seguridad no garantizada) va realitzar Jurassic world (2015) i Jurassic world: Dominion (2022), i va participar en el guió i producció de Jurassic world: El regne caigut (2018), l’aportació a la saga de J. A. Bayona. Trevorrow va produir també la sèrie d’animació Jurassic world: Campamento cretácico (2020-2022), en la qual els protagonistes són sis adolescents d’acampada a prop de l’illa Nublar.

Tot i que a la tercera pel·lícula d’aquest nou itinerari reapareixen Sam Neill i Laura Dern, el protagonisme de la segona trilogia va recaure en Chris Pratt (ajudant en les investigacions amb els velociraptors) i Bryde Dallas Howard (la gestora d’operacions del parc). Veure-la corrent amb sabates de taló d’agulla perseguida per dinosaures famolencs demostra el to paròdic que de vegades admet la saga.

Manipulació genètica

Notícies relacionades

Cancel·lat el concert de Fito Páez que havia d'inaugurar el festival de Cap Roig

Jordi Hurtado, reconegut amb el Premio Nacional de Televisión

L’acció d’aquests films segueix la dels tres primers i està ubicada en un altre gran parc temàtic de saures domesticats en el qual apareix com a criatura disruptiva un dinosaure manipulat genèticament. Aquesta serà també la base de Jurassic world: El renéixer, la segona part de la qual s’esdevé en una illa on s’ha estat experimentant amb mutacions de dinosaures fins a crear criatures tan violentes com aberrants.

En el setè film, orquestrat per Gareth Edwards, un altre cineasta low cost convertit en expert en aquests combats (ha realitzat Godzilla i Rogue One: Una historia de Star Wars), el relat transcorre 32 anys després dels fets relatats en el film inaugural. El repartiment torna a ser coral, tot i que Scarlett Johansson, com una experta mercenària a qui agrada considerar-se "especialista en seguretat i reacció a l’entorn", assumeix quan vol el timó del film. Aquest ha costat 153 milions d’euros, 100 més que el primer de Spielberg fa tres dècades. De la seva recaptació, que fa pinta de ser excelsa, dependrà que tinguem altres mons juràssics a la pantalla.