Una jove antiheroïna negra de Marvel

Gairebé cada sèrie de l’univers cinematogràfic de Marvel es desenvolupa en el marc d’un subgènere concret, o diversos subgèneres, en el cas de la inaugural i encara per superar Bruja Escarlata y Visión. Amb Ironheart (Disney+) podem parlar, sobretot, d’història d’atracaments, tot i que també hi hagi unes gotes de la màgia tan present a Agatha ¿quién si no?, sèrie més ben rebuda de la fase narrativa de l’UCM (la número cinc) a la qual Ironheart serveix com a tancament.

Creada per Chinaka Hodge (guionista de Snowpiercer), la minisèrie ens permet conèixer una mica millor Riri Williams (Dominique Thorne), genial i descarada inventora que vam veure per primera vegada en imatge real a Black Panther: Wakanda forever. "Era una part important de la trama, però no arribàvem a saber qui era, què és el que la motiva en la vida", comenta a EL PERIÓDICO el productor Sev Ohanian. "D’altra banda, ens semblava emocionant això d’emportar-nos-la a Chicago per a una trama criminal de carrer i introduir després l’element màgic".

Després de ser expulsada de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts per, entre altres coses, vendre projectes acabats a altres estudiants, Riri es deixa abraçar per la poderosa armadura en la qual treballa i es dirigeix de tornada a casa, a Chicago, on entaula relació amb una misteriosa banda per poder continuar finançant els seus experiments de seguretat. Al capdavant de la colla hi ha el brivall Parker Robbins, o El Encapuchado (Anthony Ramos), a la sèrie fill d’una membre dels Young Lords, la banda juvenil porto-riquenya convertida en grup polític.

Males companyies

Si Riri tria les males companyies, és en gran part per un petit detall: no és milionària, com el seu idolatrat Tony Stark. A l’hora de descriure el seu camí de perdició, Ohanian sol parlar de sèries com Los Soprano i Breaking bad. "En la seva passió per l’ambició, Riri es dirigeix a llocs foscos, com Tony Soprano o Walter White. Si un personatge és prou interessant, el públic estarà disposat a seguir el seu camí, més enllà de com el facin sentir les decisions que pren".

Notícies relacionades

Angel Blue a Peralada

Lax’n’Busto contagia rock’n’roll

La sèrie no només prolonga la historia de Wakanda forever, sinó que és també, com aquesta pel·lícula i la seva antecessora, una afirmació de la riquesa de la cultura negra. Menció especial mereix una banda sonora que, només en el primer episodi, inclou temes de Gil Scott-Heron, Nina Simone o el neoclassicista del r&b Sir Darryl Andrew Farris, àlies SiR. "Volem ser fidels a aquesta cultura, a aquesta experiència", diu Ohanian. "Per això comptem amb tantes dones negres en el nucli creatiu: Chinaka Hodge com a guionista en cap, Sam Bailey i Angela Barnes com a directores… Així ens assegurem de fer justícia al personatge. És important no allunyar-se de la seva identitat i de qui és i convertir tot això en una part important de la trama".

La sèrie es va estrenar ahir amb triple episodi i acaba la setmana vinent amb tres més, estratègia en la qual s’entreveu l’afany de Marvel per deixar enrere al més aviat possible una Fase Cinc marcada per l’angoixa artística i comercial. La següent arrenca el juliol amb la pel·lícula Los Cuatro Fantásticos: primeros pasos, confiada a Matt Shakman, director de la indiscutible Bruja Escarlata y Visión.