La primera sèrie de Wong Kar-wai

Avui el que és estrany és que un gran cineasta no hagi fet o no es plantegi fer una sèrie, però no per això resulta menys noticiable l’estrena de Blossoms Shanghai (Filmin), primera que dirigeix i produeix Wong Kar-wai, icona del cine hongkonguès amb clàssics com Chungking Express, Desitjant estimar i 2046 en el seu historial. El director reincideix en el seu estil impressionista i les estructures no lineals en aquesta adaptació d’una celebrada novel·la de Jin Yucheng del 2012, els drets de la qual va aconseguir sis mesos després que es publiqués. Si hem trigat 13 anys a veure’n l’adaptació és, en part, perquè Wong es va entossudir a dirigir ell mateix els 30 episodis com si estigués fent una altra de les seves pel·lícules, rodant presa rere presa a la recerca de la màgia i deixant als seus actors buscar la inspiració en el seu propi subconscient a través de la improvisació.

En l’estrena a la Xina a finals del 2023, la sèrie es va imposar durant les dues setmanes d’emissió tant a la plataforma Tencent Video com en un grapat de canals de televisió lineal. Va ser tema de conversa estrella en xarxes i va despertar a escala nacional una enorme nostàlgia per l’època que retrata, aquells optimistes 90 del boom econòmic xinès, gairebé l’antònim de la desacceleració d’ara mateix.

Tot i que generalment associat a Hong Kong, el director de Happy together va néixer i va créixer a Shanghai, com ha anat recordant a través de certs personatges i elements al llarg de la seva filmografia. En la seva adaptació de Blossoms prescindeix de tot el que passa a la novel·la durant els 60, 70 i 80 per centrar-se en els 90, època en què recorda haver visitat la seva família a la Xina continental. Són els dies de la reforma econòmica, de la transformació de Shanghai en metròpolis d’edificis tan alts com la Torre Perla Oriental.

La sèrie explica com es transforma Ah Bao (l’astre xinès Hu Ge, protagonista d’El lago del ganso salvaje), un jove qualsevol empleat en una fàbrica, en l’imponent Mr. Bao, "malabarista del comerç exterior i de la borsa", com se’l descriu a la sèrie, amb una suite de l’art déco Peace Hotel com a indecorós hàbitat. És l’estrella del glamurós carrer Huanghe, el gran Gatsby de Shanghai, l’home convidat a totes les festes. El seu insolent poder significa que molts volen tenir-lo a prop i d’altres, és clar, treure’l de circulació.

La intriga inicial és: ¿qui ha pogut voler atropellar (gairebé) mortalment Bao? Hi ha diverses possibilitats entre una vintena de personatges recurrents, fils d’una troca dramàtica que l’espectador ha de desfilar amb concentració. Tres dels més importants són dones creuades en la vida de l’heroi: Ling Zi, la propietària del petit, gens glamurós restaurant Tokyo Nights (Ma Yili), del qual és accionista; Miss Wang (Tang Yan), de l’oficina de comerç exterior de Shanghai, i Li Li (Xin Zhilei), propietària d’un nou restaurant de luxe, el Gran Lisboa, caigut del cel el 1993 per convertir-se en la perdició del nostre protagonista.

Unes notes de ‘Succession’

Notícies relacionades

3Cat revoluciona amb nous platós els seus informatius

Passions adolescents

Almenys en els primers episodis Blossoms Shanghai sorprèn amb els seus aires de desbocada soap opera, tot i que en realitat aquest va ser el gènere en què Wong va madurar com a guionista abans del seu debut amb El fluir de las lágrimas (1988). La música de Frankie Chan és persistent i intrigant: ¿com es va aprovar una partitura tan sospitosament similar a la de Nicholas Britell per a Succession? La fascinació sorgeix, sobretot, de les formes i les llums d’una Shanghai hiperestilizada, capturada amb mirada somniadora pel director de fotografia Peter Pau, guanyador de l’Oscar per la seva feina a Tigre i drac.

Alguns veïns s’han atrevit a catalogar aquesta visió de purament imaginària, gairebé més un reflex de l’esperit emprenedor de l’època. Però com la novel·la, la sèrie busca veracitat i arrels utilitzant el dialecte local de Shanghai, el shanghainès, varietat del xinès Wu que en les últimes dècades ha anat perdent pistonada en mans d’un Govern que enfortia el mandarí per perseguir una identitat xinesa uniforme.