Els rastrejadors del fons dels mars

La mirada es comença a dirigir arreu del món cap a les profunditats del mar, un espai que s’ha revelat com a estratègic. De moment, a Tecnoambiente no li faltarà feina, a causa de la seva capacitat per estudiar el fons marí. "Una gran part de la transició energètica i la transformació digital depenen de les energies renovables marines i dels cables submarins", explica Joan Ramon Vidal, responsable d’Aliances Estratègiques de la companyia. Les xifres ho diuen tot: actualment hi ha 1,5 milions de quilòmetres de cables submarins al món. El 25% s’han instal·lat només en els últims tres anys. Aquest creixement exponencial seguirà, segons Vidal: "La comunicació global es transmet principalment per cable, i cada vegada més pel mar".

Passant pel canal de Suez fins al Mediterrani, Marsella i Barcelona s’estan convertint en hubs de recepció de comunicacions amb el sud-est asiàtic i també amb l’Àfrica, per distribuir dades per tot Europa. En aquest moment, estan arribant dos nous cables a Barcelona. "L’alternativa, la via terrestre, és menys sostenible i segura davant els sabotatges", assegura Vidal. En aquest tipus de projectes, Tecnoambiente s’encarrega de mapar amb gran nivell de detall les profunditats i garantir la viabilitat ambiental, tècnica i econòmica d’aquestes instal·lacions, definint el recorregut, els aspectes tècnics per considerar a la instal·lació i les mesures per implementar per minimitzar l’impacte ambiental en qualsevol punt del traçat.

"El mar era fins fa poc un lloc fosc i desconegut i no importava si es traçaven alternatives tenint en compte només la mínima distància en línia recta, cosa que afectava de manera significativa àrees de gran interès, zones protegides i fins i tot béns d’interès cultural. El que podia ser una Sagrada Família submarina", explica, de manera gràfica, Vidal. No obstant, ara "s’analitzen els diferents traçats i s’elegeix el que implica menys afectació al medi i temps de construcció".

L’empresa ocupa un total de 150 persones i pràcticament ha triplicat la seva facturació fins als 20 milions en set anys. Una àrea de creixement ha sigut l’àrea de consultoria en sostenibilitat, que avalua l’impacte del canvi climàtic en infraestructures costaneres, tenint en compte riscos com la pujada del nivell del mar o la regressió costanera, les inundacions i incendis. Tecnoambiente també calcula l’empremta de carboni, la petjada hídrica i el valor del capital natural, integrant el cost ambiental als projectes. Una àrea en la qual també s’està obrint un nou camí de nivell global: quantificar amb un valor econòmic concret els serveis ecosistèmics per promoure’n la conservació. Es tracta d’un pas del qual poc es podia sospitar fa quatre dècades, quan va néixer l’empresa com a spin-off de la Universitat de Barcelona. En aquell temps "la paraula medi ambient no s’utilitzava", recorda Joan Ramon Vidal.

Canvi de cultura ambiental

Notícies relacionades

3Cat revoluciona amb nous platós els seus informatius

Passions adolescents

No obstant, amb motiu dels Jocs Olímpics, l’obertura del litoral de Barcelona al mar va impulsar nous projectes ambientals. Tecnoambiente va participar en el disseny i seguiment ambiental de depuradores, emissaris submarins i en la desviació del riu Llobregat per ampliar el Port de Barcelona. "Empreses i administracions vam aprendre juntes", recorda Vidal. L’adquisició de l’empresa per Tradebe, grup familiar català dedicat al reciclatge i recuperació de residus, va impulsar la internacionalització de Tecnoambiente, amb projectes a Llatinoamèrica i el nord i oest de l’Àfrica.

Actualment, actua a més com a oficina ambiental externa de diversos ports de l’Estat, com el de la Badia d’Algesires i l’Autoritat Portuària de les Balears. Per al Govern francès ha analitzat l’entorn marí del golf de Lleó per planificar el desplegament de l’energia eòlica marina al país. També participa en les fases inicials del gasoducte BarMar d’hidrogen verd, que unirà Barcelona i Marsella, avaluant el seu impacte ambiental i la compatibilitat d’usos. Un projecte clau per avançar en la independència energètica d’Europa.