Juan Avellaneda: "He vist ‘influencers’ barallar-se per una primera fila a París"

De dibuixar esbossos a tramar una novel·la. ¿Com s’embasta això?

Aquest llibre té molt, tot i que no tingui res a veure, amb Memòries d’una geisha, que em va encantar, perquè és extremadament descriptiu. També hi ha molt de Gossip Girl, Sexe a Nova York i El diable es vesteix de Prada. Quan em van proposar escriure una novel·la, la meva reacció va ser: "¿Com?, ¡però si jo no sé escriure!". Després vaig pensar que parlaria del meu món i simplement l’explicaria imaginant-me cada escena, tancant els ulls, i veient-ho com si fos una pel·lícula. Aquest ha sigut el meu mètode.

L’argument gira entorn del que hi ha darrere de la moda. ¿Què no veiem?

Doncs que tot té un filtre, literalment. El que veiem sembla molt perfecte, però... Per exemple, el llibre comença amb un ball de debutants, que és com el més top de l’univers, però després t’adones que tot s’enfonsa. Això és el que miro d’explicar, que aquest món té una part meravellosa, la que a tots ens agrada, però després d’altres que no tant, com la moltíssima feina que hi ha darrere i que no es veu, i també les coses una mica més tòxiques.

Expliqui, expliqui...

Per exemple, hi ha una escena al llibre amb dos influencers barallant-se per una primera fila a París. Això jo ho he vist. O com en aquella desfilada de Desigual, amb Ester Expósito i Paris Jackson, que ni es miraven. En alguna passarel·la he vist algun dissenyador fent una mala passada a l’altre. Tot el que explico a la novel·la són coses que, d’alguna manera, he viscut en algun moment.

¿Els personatges existeixen en la vida real?

Pràcticament tot és real. Hi ha molts personatges que estan inspirats en gent o a barrejar diverses persones que conec. Per exemple, el dissenyador Jon Hurritza. El seu cognom significa avellaner en eusquera, així que et pots imaginar per on van els trets. És ficció però amb una barreja d’autobiografia, que crec que és el divertit. Ha sigut un exercici d’alliberament cap a mi mateix, d’explicar coses que fins ara no havia fet, per exemple, el que vaig sentir al principi de la meva carrera, quan m’ignoraven i m’excloïen per no pertànyer al sector. Aquesta part la reflecteixo més en la protagonista, Olympia Graf von Hassen, una nepobaby que vol demostrar que sí que val.

I si Jon Hurritza, que aconsegueix col·locar la seva primera col·lecció a Santa Eulalia, és vostè. ¿Fabrrizzio és...?

¡El Sergio, el meu marit!. Per discreció, mai he parlat d’ell, i les fotos en les quals apareixem junts és perquè ens les han robat al carrer, però aquí em semblava un petit homenatge parlar d’ell obertament, i dir tot el que sento, d’una manera novel·lada. El Sergio es diu Corbera de cognom, igual que Fabrizio Corbera, el príncep de Salina, d’El gatopardo. Com aquesta hi ha moltes més picades d’ullet al llibre, per exemple, també surt casa meva en alguna descripció, o Nieves Álvarez, que és Sophie... crec que això és el morbo per al lector.

Nieves Álvarez és la seva fan número u.

És la meva amiga i musa, i no només ha estat en les firmes de Madrid, també hem gravat un pòdcast amb les interioritats de Flashing Lights, i ella mateixa va pujar un vídeo en el qual em va fer una miqueta d’espòiler, en què es posava a la pell de Meryl Streep fent de l’editora Miranda Priestly. La Nieves és la persona que més sap de mi. Cada setmana vaig a Madrid i sempre ens escapem els dos a sopar.

¿Viu a cavall de Barcelona i Madrid?

A Barcelona hi visc i a Madrid hi tinc els tallers, perquè pel que fa a confecció em funcionava millor, i no podia traslladar la gent. Els meus teixits són de Catalunya, Itàlia i França, però jo faig molta sastreria, i allà hi ha més tradició. Amb l’excepció de Santa Eulalia, que sempre ha tingut els millors sastres de Catalunya. Just quan jo començava demanava a Luis [Sans] que em deixés parlar amb ells, i venia aquí perquè m’aconsellessin. A la novel·la explico que aquesta és una de les 30 millors boutiques de moda del món.

Està considerat un dels homes més elegants d’Espanya. ¿Qui posaria al seu costat en aquest podi?

M’encanta l’actor Diego Martín. I Rafa Medina. I de dones, la Nieves, sempre, i Naty Abascal, la que millor barreja els estampats i els teixits.

¿El veurem aviat en un nou programa?

Tinc alguna proposta a sobre de la taula per al setembre, que em sembla interessant, però he d’acabar de pensar-ho.

Notícies relacionades

El grup d’experts que ha d’analitzar el trasllat de les pintures de Sixena exposades al MNAC

El mestre i els seus bons alumnes

¿I de nou a la 080 Barcelona Fashion?

No crec gaire en les desfilades. M’encantava quan 080 era digital, perquè el guai és que pugui veure-ho més gent.