Del combat a la mercantilització

En una edició marcada per la polèmica generada per la vinculació entre el festival Sónar i el fons d’inversió nord-americana KKR, assenyalat pels seus interessos en els territoris palestins ocupats, l’esdeveniment de músiques alternatives va inaugurar un fòrum en el context del Sónar+D per debatre sobre la responsabilitat que la cultura pot i ha d’assumir en aquestes situacions. Amb el focus a Gaza, però també en altres conflictes internacionals i les transformacions socials, diferents experts van abordar «una conversa necessària que també hem tingut internament l’equip del Sónar», va explicar Antònia Folguera, comissària del Sónar+D.

«La cultura no pot aturar guerres ni salvar vides, la missió és una altra. La cultura et diu que algú està amb tu i cap a on pots tirar», va reflexionar Rafael Vilasanjuan, director d’anàlisi i desenvolupament global a ISGlobal, que va afegir que l’art «ha de ser capaç de provocar prou, per posar a sobre de la taula les preguntes que ningú és capaç de posar». El músic i expert en drets culturals Daniel Granados va exposar que «la cultura ha de ser un espai de resistència dins del model econòmic actual». Una afirmació que també va sostenir la gestora cultural i exsecretària general de Culture Action Europe, Tere Badia, que va considerar que «aquesta resistència no és només simple oposició, és gairebé una persistència». La cultura ha d’«interpel·lar, interrogar i posar en marxa una certa subjectivitat crítica que necessitem per desafiar sistemes i lògiques», va manifestar Badia. Però va matisar que no totes les expressions artístiques resisteixen i que algunes «reprodueixen cànons, exclusions i certes dominacions». «Els drets culturals estan donant un matís i una empenta als drets humans», va remarcar tot seguit.

Notícies relacionades

Spotify pateix pèrdues i boicot pels seus vincles amb la indústria militar

Aragó demana treure mostres de les pintures de Sixena i el MNAC ho remet a la jutge

Problema social i polític

Granados va afirmar que la cultura s’enfronta a un «problema social i polític de fons». «Quan es fan retallades en cultura no tenim una massa crítica que surti a defensar els pressupostos públics com ho fan quan passa amb sanitat i educació», va assenyalar. Jordi Sellas, gestor d’empreses culturals, va expressar el seu desig de trobar en l’art «un espai de diàleg davant els espais de conflicte» i Berta Segura, fundadora de la consultoria DMentes i de Hacking the world, va exposar el debat entre una cultura lliure i la societat capitalista. «La cultura sempre neix des de l’òptica combativa, però arriba un moment que es mercantilitza. ¿On és la línia vermella? ¿Com podem mantenir aquesta independència cultural en un món capitalista?».