Vikings i bèsties llegendàries

L’última reactualització en imatge real dels vells i nous films de Disney té un avantatge sobre els precedents: qui ha realitzat Com ensinistrar un drac amb actors, Dean DeBlois, és el mateix que va codirigir –amb Chris Sanders– no tan sols la primera pel·lícula d’animació amb el mateix tema, sinó també les dues seqüeles, així que sap a consciència del que tracta, ha sabut recrear millor que d’altres el que abans era dibuix animat en imatge real amb efectes digitals i ha dotat el nou film de les mateixes senyes d’identitat que l’original, és a dir, la configuració gràfica i emocional del drac protagonista, un de l’espècie anomenada fúria nocturna, igual aquí que allí en els seus moviments, ulls verds i tímids i espessa cuirassa negra com a pell.

No hi ha canvis gaires dignes d’esment entre les dues pel·lícules, més enllà que aquesta versió duri gairebé mitja hora més que l’anterior. Per establir fecundes relacions, fins i tot Gerard Butler, que va posar veu al monarca dels vikings, atorga ara un cos musculós i oralitat més irada al mateix personatge. Aquest bel·licós i atàvic líder viking es diu Estoic, cosa que no deixa de ser un acudit perquè en realitat no té res d’això.

L’oposició de dura masculinitat –no tòxica, estem en temps pretèrits dels vikings– amb el seu fràgil fill Singlot és el que menys importa, perquè sabem que el jove triomfarà en el seu intent de conciliar la pau entre vikings i dracs. Al principi de la pel·lícula, un dels personatges assegura que els vikings mai fugen de les baralles, més aviat les comencen. Al final tot haurà canviat sense renunciar a certa èpica, ja que el Singlot és pacifista, sí, però tota conquesta té el preu del combat llegendari.

Notícies relacionades

Spotify pateix pèrdues i boicot pels seus vincles amb la indústria militar

Aragó demana treure mostres de les pintures de Sixena i el MNAC ho remet a la jutge

‘Com ensinistrar un drac’

Dean DeBlois (Estrena: 12/6/2025)