CRÍTICA

El feliç aniversari del Liceu

Marina Rebeka en el Liceu

Marina Rebeka en el Liceu / Antonio Bofill

2
Es llegeix en minuts
Pablo Meléndez-Haddad

La gala que celebra l’aniversari del Gran Teatre del Liceu (la data inaugural és a l’abril) s’està transformant en una benvinguda tradició. Aquesta vegada la festa va estar encapçalada per la soprano letona Marina Rebeka i el baríton francès Ludovic Tézier, la primera coneguda pels liceistes per la seva recordada Norma (més un recent concert d’un promotor extern) i el segon per haver pujat a aquest escenari en repetides ocasions amb obres de Mozart, Puccini i, sobretot, Verdi. A més, ja ha deixat empremta al Liceu la mezzo francesa Clémentine Margaine (sobretot a Carmen), mentre que el tenor brasiler Martin Muehle ha actuat en un parell de títols. Quatre cordes diferents per revisar obres del repertori francès i italià de mà del mestre Giuseppe Finzi que ha dirigit la Simfònica del Liceu a Rossini i Donizetti.

Una Marina Rebeka expressiva i d’ampli registre va arrencar emocionant amb Pleurez mes yeux de Le Cid de Massenet, abans que Margaine cantés un Mon cœur... (Samson et Dalila de Saint-Saëns) més potent que seductor. Ludovic Tézier va impressionar amb el seu Voilà donc la terrible cité ! Alexandrie ! (Thaïs de Massenet) malgrat la pesadesa orquestral i de sorollosos metalls, mentre que Martin Muehle no arribava a caldejar l’ambient amb la seva destemprada i oscil·lant ària de Le Cid. Dos duos tan exigents com aplaudits van acomiadar la primera part, un sublim C’est toi, mon père (Thaïs) per soprano i baríton, i un tens, com ha de ser, C’est toi, c’est moi de Carmen amb una experta Margaine i un Muehle desbocat. A hores d’ara, Finzi ja podria haver controlat millor els decibels orquestrals, però no ho va aconseguir.

La mezzo va tornar a entusiasmar amb la seva Azucena d’Il trovatore (Verdi) abans d’un superb Un dì all’azzurro spazio (Andrea Chénier Giordano) amb un entregat Martin Muehle. Rebeka va lluir domini de les agilitats a Mercè, dilette amiche (de I vespri) i Tézier va ser ovacionat per un Nemico della patria senzillament espectacular. Dos duos verdians van tancar el programa, primer el de la mezzo i el tenor d’Aida abans de l’escena del Comte de Luna i Leonora, d’Il trovatore’ amb uns brillants i victorejats Rebeka i Tézier. Com a propines, el duo femení a Contes d’Hoffmann i el masculí a Otello.

‘Gala lírica d’aniversari’

Notícies relacionades

Gran Teatre del Liceu

6/6/2025

Temes:

Liceu