Personatges enfadats amb l’escriptor
Genís Sinca, biògraf del novel·lista i assagista, ofereix un revelador itinerari guiat per la Zona Franca, a la qual l’autor va estar estretament lligat.

Genís Sinca, en lo que fueron las aulas de Pepita Casanellas en la parroquia de la Mare de Déu del Port /
Genís Sinca sempre va veure Els altres catalans en un lloc destacat de la creixent biblioteca del seu pare, no l’engolien les noves adquisicions. Al progenitor i lletraferit li va costar aconseguir a Manresa un exemplar del hit del Sant Jordi de 1964. La primera edició va ser al març i fins al novembre es va haver d’esperar, setena edició. Aquests detalls Sinca els coneixeria després, és clar, quan es va interessar per Francesc Candel. Sinca va publicar el 2008 La providència és diu Paco, biografia reeditada en el centenari de l’autor amb el títol de Vida de Paco Candel, la màquina d’escriure (Comanegra). El biògraf condueix el formidable itinerari a peu pel territori de Candel, Els llocs on la ciutat canviava de nom (pròxima convocatòria, el 16 de juny). La setmana passada ho va fer amb EL PERIÓDICO.
La ruta surt de la biblioteca municipal Francesc Candel, en un pavelló de l’antiga fàbrica de Llums Z, del grup Philips, obra de l’arquitecte Josep Maria Soteras i Mauri. El jardí botànic al qual s’obre va ser dissenyat per la dona d’un director general de la fàbrica i ara es diu dels Drets Humans. A la sala Pepita Casanellas del complex fabril ballen en parella jubilats. Retinguin el nom: Pepita Casanellas.
Van passar moltes coses
El trajecte continua pel conjunt de vivendes per als treballadors de la Seat i posa rumb a la parròquia de la Mare de Déu de Port, amb escala al jardí d’Elies Ortiz, activista veïnal. A la parròquia hi van passar moltes coses. Allà, la pedagoga Pepita Casanellas va ser mestra, al marge de l’escola franquista, i va conèixer el capellà obrerista Jaume Cuspinera, que es va secularitzar per casar-se amb ella. Allà, el doctor Carles Ribas Magrí, de família adinerada, va obrir una consulta informal i va acabar creant fitxes de milers de pacients. Allà, el pare de Candel va ser sagristà i campaner, i va viure amb la seva família, inclòs el Francesc.
A qui no se li va acudir res millor que anomenar pel seu nom real, o àlies, persones que va convertir en personatges d’On la ciutat canvia de nom (1957), retrat de la vida a les Casas Baratws de Can Tunis, oficialment vivendes d’Eduardo Aunós. Candel les coneixia bé perquè hi havia viscut, després de fer-ho en una barraca del costat de Montjuïc ocult a Barcelona. Va ser el seu primer domicili a la ciutat, on va arribar amb dos anys.
Total, que personatges d’On la ciutat canvia de nom que no sortien gaire ben parats a la novel·la van ser a demanar explicacions a Candel a la parròquia de la Mare de Déu de Port, i no de bones maneres. Tres dies va estar amagat l’escriptor, explica Sinca. Tot i que, després, persones i personatges com el Perchas fardarien d’haver sortit en una novel·la.
Veritat directa
Potser Candel va pecar d’innocent a On la ciutat canvia de nom, però el cas reflexa a la perfecció el nucli de la seva obra: veritat directa i només veritat directa. "Era molt bo creant personatges perquè els coneixia –diu Sinca–. També era molt bo amb els títols: Ser obrero no es ninguna ganga o, quan va ser senador, Un charnego en el Senado". Títols invencibles.
Pròxima parada, el pròxim CAP Doctor Carles Ribas, encara conegut per alguns veïns com a Dispensari Nostra Senyora de Port. El doctor Ribas el va impulsar i el seu cosí, l’arquitecte Manuel Ribas Piera, en va fer el projecte. Igual que passa amb Vida de Paco Candel, la màquina d’escriure, les explicacions de carrer de Sinca presten molta atenció a persones de l’entorn de l’escriptor a la Zona Franca. Hi ha un motiu: "Quan va accedir a la biografia, em va demanar que escrivís més dels altres que d’ell". Sinca va anar a conèixer Candel el 2001. L’escriptor el va rebre en batí i, sospita Sinca, "devia pensar mira, un altre". Però la relació va continuar.
L’itinerari acaba al mural de Candel pintat per Roc Blackblock al carrer de la Muga.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Montse Tomé, sota sospita
- Aquest estiu Les pluges treuen els escarabats i les rates de les clavegueres: «No sabem si n’hi ha més, però sí que surten per l’‘efecte desallotjament’ de l’aigua»
- Successos Dues germanes detingudes a Barcelona per estafar 524.000 euros a l’àvia que cuidaven i gastar-s’ho en operacions estètiques
- CONVALESCÈNCIA INCERTA Ter Stegen surt de l’operació a l’esquena sense pronòstic de baixa
- Campanya de Guess Polèmica després de l’aparició a ‘Vogue’ d’una supermodel creada amb intel·ligència artificial
- A PUNT DE FIRMA Kounde renova pel Barça fins al 2030
- Sixena en disputa El MNAC envia la documentació al jutjat i accedeix que es prengui una mostra de les pintures
- Recurs d’empara Santos Cerdán es dirigeix al TC perquè corregeixi el Suprem i el deixi en llibertat
- Ministeri d’Hisenda Catalunya rebrà una xifra històrica de finançament el 2026 després del repunt econòmic del segon trimestre
- Programa Habitar B! El Govern resol els set primers concursos per aixecar nou promocions de lloguer assequible a Barcelona