A la Mongòlia urbana

Les poques pel·lícules mongoles que han arribat a les pantalles europees –La història del camell que plora va tenir certa repercussió el 2004– acostumen a mostrar la vida rural del país de l’Àsia Oriental. Si yo pudiera hibernar es desenvolupa a la Mongòlia urbana i té com a protagonista un jove que desitja sortir del vedat tancat que representa la seva família. El seu pare va morir, té tres germans petits i la seva mare ni aconsegueix deixar la beguda. L’única possibilitat de sortir de tot això no és tant hibernar, com diu el títol del film, sinó presentar-se a una competició nacional de física, guanyar-la i aconseguir així una beca per anar a estudiar a una universitat occidental.

Evidentment, no és fàcil aconseguir-ho i encara menys aconseguir vèncer tots els obstacles que se li presenten. La directora i guionista del film, Zoljargal Purevdash, navega plàcidament entre les aigües turbulentes del drama familiar i les més plaents del dia a dia del jove amb els seus amics, els seus germans o a l’escola. I tot i que és un relat urbà, no deixa de banda les tradicions seculars dels mongols: al principi se’ns mostra que la millor manera de curar una granellada a la boca d’un nen és utilitzant les regnes d’un cavall o mossegant el dit gros del peu d’un home..

Notícies relacionades

Sophie White, terror i malaltia mental

Quan dir la teva veritat es converteix en càstig

‘Si yo pudiera hibernar’

Zoljargal Purevdash (Estrena: 30/5/2025)