Aitana: "Hi ha coses al voltant que has d'aguantar, però és el que hi ha"

Quin és el significat d’aquest ‘cuarto azul’?

És l’habitació on vaig néixer. A la meva mare, quan estava de sis mesos, li van dir que jo era un nen, i els meus pares la van pintar així. És una cosa simbòlica, juga amb el fet que és el meu quart disc, i blau, blue, és un color trist, però per a mi no ho és. Representa el meu espai de benestar. I amb tot el que em va passar l’any passat, el que vaig viure a nivell mental, la depressió, jo sentia que havia de tornar al meu lloc segur.

"Vull tornar on vaig créixer", diu la cançó.

Literal. El disc comença amb aquesta etapa fosca de ressentiment, enyorança, vergonya, ràbia, ansietat, depressió… Després hi ha l’interludi que vaig fer a les meves amigues, donant-los les gràcies per haver estat amb mi en els meus moments més difícils. ‘En el centro de la cama’ em mostra cada vegada millor, i després ‘Conexión psíquica’, ‘Superestrella’…, són cançons una mica Abba per a mi, de directe, de llum, amb sintetitzadors, per cantar amb els fans.

Has parlat de la pressió que vas patir l’any passat, fruit del teu estatus de celebritat, però, no es podria pensar que era això el que sempre havies volgut?

No, jo no sabia què volia. Tenia 18 anys i em vaig presentar a un concurs de televisió, per provar, com una cosa divertida. Jo volia ser cantant, però jo què sé, de petita no saps què vols ser. També volia estudiar disseny, i belles arts. Però vaig entrar a ‘OT’, i de sobte… Aitana! Tothom em deia "quina sort tens", "tothom t’estima"… Sí, sí, però també rebia moltíssimes crítiques i no hi estava acostumada. Vaig necessitar anar a teràpia i que m’expliquessin com gestionar tot això.

"Jo no sóc ningú per educar un nen. I el que vaig fer [a la gira ‘Alpha’] no era obscè. Això està en la ment de les persones"

A ‘La chica perfecta’, duet amb Alaska, fas una recopilació de les coses lletges que s’han dit de tu.

La vaig fer en només 20 minuts, traient el que sentia. Parla de coses que m’han dit: que si m’he operat, que si estic més prima, que si aquests balls que faig no són propis de nenes…

A la gira ‘Alpha’ se’t va acusar d’afavorir el despertar sexual d’aquestes nenes abans del que toca.

Jo no desperto les nenes de res. És una cosa en què tenen a veure els pares. I l’educació sexual, que és important. El debat és veure quina és l’edat. Jo no sóc ningú per educar un nen i el que vaig fer no era obscè. Això està en la ment de les persones. Un nen no pensarà això. Tinc cançons que parlen de sexe, i d’altres que són més naïf, d’amor i desamor, però tinc 25 anys i he viscut coses per explicar-les en una cançó.

Signes les teves cançons junt amb altres coautors, dos, tres o més (cinc a ‘Sentimiento natural’), cosa habitual al pop ‘mainstream’ actual. Podries dir als teus seguidors on és el teu segell com a autora en aquestes composicions compartides?

És una mica difícil d’explicar si no estàs dins de la indústria. Si mires els crèdits de la Rosalía, hi ha moltíssims noms als crèdits. És perquè ho necessita? No, ella ho ha explicat: és perquè li agrada compartir la música, estar a l’estudi amb més persones i que li diguin coses, i que l’impregnin. Amb l’Alejandro Sanz, igual. Quan vaig començar amb 18 anys no componia les meves cançons. Em van portar a Los Angeles i allà vaig conèixer compositors i productors i em vaig posar a treballar amb ells. Volia aprendre a fer cançons, i a poc a poc ho vaig aprenent. Hi ha artistes que no volen més gent involucrada, perquè després el percentatge que s’enduen és més petit, però això a mi m’és igual. Jo vull que la cançó sigui bona. ‘Cuarto azul’ l’he feta jo sola. ‘La chica perfecta’ gairebé també. Depèn. Però entenc que és difícil de comprendre.

Ets una celebritat i has de cuidar molts fronts: alimentar un relat sobre la teva figura, cuidar xarxes i mitjans, has fet una sèrie documental amb aspectes íntims de la teva vida… Sents que la teva professió és la de cantant o ja és una altra cosa?

Jo sento que la meva professió és ser cantant. És veritat que hi ha coses al voltant, però, per exemple, no m’agrada fer sessions de fotos. No sóc model i ho passo fatal. És el pitjor dia de la meva vida. Però les he de fer. Els vídeos ara m’agrada fer-los, però al principi jo pensava: “si no sé actuar…” M’agrada cantar, i tot el demés em fa molta vergonya. Sí, hi ha coses al voltant que has d’aguantar. És el que hi ha.

L’any passat, Estopa es va convertir en el primer grup espanyol en actuar en solitari a l’Estadi Olímpic, després d’una trajectòria de 25 anys d’èxits continuats. Un estiu més tard, tu fas aquest salt d’escala. Veure’t a aquest nivell et crea algun dubte?

Jo no sé què passarà. L’any passat hi va haver un boom amb el Bernabéu, es van fer els dos sold outs i em vaig sentir una mica malament de no anar al lloc on m’han vist créixer. Vaig pensar a fer un Sant Jordi, però llavors em vaig dir que pensarien que ells són menys perquè allà faig una arena i no un estadi. I em vaig dir: “em llenço a la piscina”. I encara queden entrades per vendre a l’Estadi, però no pensava que se’n vendrien tantes. A poc a poc.

Aquest estiu, sis dels set concerts a l’Estadi són d’artistes debutants en aquell escenari, com tu mateixa.

És veritat que abans no era així. Hi havia un concert a l’any de Coldplay o Beyoncé. No sé què passarà. El que sí que sé és que ho vull fer ja. No puc més. M’han canviat els estadis dues vegades a Madrid. Barcelona serà el primer concert. La gent ha de venir. Hi haurà sorpreses molt boniques.

Notícies relacionades

El Summerfest de la Cerdanya obre l’edició amb més cabuda i concerts

Jueu i contra Netanyahu

Amb convidats? I serà un concert basat en les cançons de ‘Cuarto azul’?

Hi haurà convidats, sí, i serà un concert basat en la meva carrera, que ja són quatre discos. No cantaré només l’àlbum, això serà més endavant, de cara a l’any vinent.