De l’amor romàntic a l’universal

Delafé i Las Flores Azules, aliança d’Òscar D’Aniello i Helena Miquel, van tornar als escenaris el 2022, set anys després del cisma, i és ara quan entreguen música nova en Amor, un àlbum que consisteix en una llarga cançó de 31 minuts dividits en nou parts. ¿Un tall de mànigues a les actuals regles del hit comprimit per a TikTok? "Ens venia de gust fer una cançó que no saps com acaba. És un exercici de llibertat", explica D’Aniello en vigílies del concert que el tàndem oferirà avui a Apolo (Festival Mil·lenni, entrades esgotades).

Ells venen d’un encreuament de l’educació pop indie i el hip-hop a la Barcelona de la primera dècada d’aquest segle. Ell tenia encara un peu a Mishima (com a bateria), ella cantava en el grup Élena i era periodista musical, i el tàndem era inicialment un trio, Facto Delafé i Las Flores Azules, completat amb Marc Barrachina (Songstore), i el primer disc va veure la llum el 2006. "En aquella època hi havia rapers com Frank T i Violadores del Verso, però a nosaltres ens va adoptar la gent que escoltava Family. Vam ser els primers que vam rapejar pop. Ara tots ho fan", cavil·la D’Aniello. Convertit en duo després de la marxa de Barrachina, van ser parella durant sis anys, van perpetrar matrimoni i es van separar. "Ser parella, compartir un grup i triomfar és molt complicat", observa ell, i ella afegeix: "Sobretot, som molt bons amics".

Ampliar l’enquadrament

És pertinent apuntar a les seves interioritats sentimentals perquè Amor té a veure amb el desenvolupament de les pulsions afectives, que ara, per a ells, s’allunyen de l’exaltació del romanticisme i amplien l’enquadrament. "Aquí no hi ha amor romàntic, sinó universal", apunta D’Aniello.

La paternitat dels dos (per separat) flota en el disc, començant per la tornada ("amor, aquí ahora / amor, ahora aquí"), que ve d’una cançó de bressol que D’Aniello cantava al seu fill en pandèmia. "Acabava de néixer i jo pensava: si ara surto a fer un bolo, agafo el virus i em moro, ¿què passarà amb ell?". Va decidir llavors "fer una mena de testament amb els missatges realment importants: viure el present, projectar-te en el futur...", explica D’Aniello, que, com a lletrista, apunta Miquel, "té la capacitat de sintetitzar una emoció en poques paraules". Com a exemple, frases com "bufaré les teves ferides", que "resumeixen el sentiment de protegir els teus fills i acompanyar-los".

Amor comença amb piano i va integrant ingredients (cordes, electrònica, cors) i elevant una construcció catedralícia. "He volgut integrar una mica de tot, des de gòspel fins a The Flaming Lips, i els violins a l’estil Scott Walker", explica D’Aniello, autor del nou material amb el productor i enginyer Ramir Martínez Ros (que als 90 va ser membre del grup de rock crossover Groove Crew).

Notícies relacionades

Sebastião Salgado, l’ull que tot ho va veure

Barcelona recupera el seu projecte per a l’impuls de la moda

L’àlbum sona a Delafé i Las Flores Azules, tot i que no estan al mateix lloc que ara fa 15 anys. "No som una caricatura de nosaltres mateixos, però tenim una identitat molt clara", considera Helen a Miquel. Ara les influències no venen de l’últim crit musical. "Jo treballo com a terapeuta i passo sis hores al dia escoltant ambient", explica D’Aniello, que afegeix: "Això em deu influir".

El hit estacional està ben lluny de la seva intenció. "No em ve de gust fer una cançó que duri dos minuts i mig perquè es viralitzi. Jo pensava que sempre estaria al dia en música, però me n’he adonat que no és així", medita Òscar D’Aniello. "En la música que sona ara, em costa trobar cançons que em parlin a mi, amb 48 anys". I el que ara opera sota l’etiqueta d’indie té poc a veure amb el que va significar en el seu moment. "L’indie d’avui dia és molt estrany: Arde Bogotá, Siloé, Viva Suecia... Són grups que toquen en festivals de música pop. L’indie que nosaltres vam mamar era el de grups com Manta Ray, Penélope Trip i El Niño Gusano, que actuaven en clubs per a cent persones. És una altra cosa".