Una eminència de la novel·la històrica

L’escriptor barceloní Chufo Lloréns, eminència de la novel·la històrica amb més d’un milió d’exemplars venuts gràcies a títols com Et donaré la terra i Mar de foc, va morir ahir als 94 anys, segons va informar l’editorial Grijalbo, del grup Penguin Random House. Va iniciar la seva carrera literària en els 80, quan ja s’havia fet un nom en el món de l’espectacle com a empresari. El mateix Josep Llorens conegut com l’ànima de la discoteca Don Chufo, un local del Turó Park, es va convertir en un dels escriptors de novel·la històrica més reconeguts del segle XXI. La novel·la històrica, defensava Lloréns, "és una introducció a més cultura històrica", una cosa que ell mateix va cultivar, sobretot, amb les seves incursions a la Barcelona medieval.

Nascut a la capital catalana el 1931, Lloréns va estudiar Dret, però la seva activitat professional la va desenvolupar en el món de l’espectacle, en què va ser actor, humorista i showman, i, posteriorment, el 1959, va exercir com a promotor i apoderat d’artistes i com a productor d’espectacles. Va col·laborar amb La Chunga, Pedro Ruíz, Moncho Borrajo, Julio Iglesias, Raphael, Lola Flores, Charles Aznavour, Patti Bravo i Sacha Distel, a més de ser propietari i director de les sales de festes El Papagayo i Don Chufo, i va arribar a ser vicepresident de la Federació de Sales de Festa i Discoteques d’Espanya. "L’interior de la discoteca Don Chufo era famós per la seva pista rodona i giratòria que propiciava el voyerisme...", celebraven les cròniques de l’època.

Díptic medieval

Deu anys després d’obrir la discoteca Don Chufo (el 1973), la vida nocturna se li va fer molt pesada, i va prendre la decisió de dedicar-se a una de les seves passions. "Havia de buscar la felicitat de l’ésser humà, que jo dic que és treballar en el que t’agrada, viure amb la persona que estimes i no tenir cap. I això ho dona l’escriptura", va explicar per a Penguin Libros en la presentació d’El destí dels herois. "Vaig començar mig de broma i l’èxit ha sorprès, no puc estar més que agraït a la quantitat de lectors que segueixen les meves històries", va afegir.

Apassionat per la història des de sempre, Medalla d’Honor de Barcelona el 2011, va iniciar la seva carrera literària en els anys 80 del segle passat i va ser en la primera dècada d’aquest segle que les seves obres més van impactar en els lectors. Destaquen Catalina, la fugitiva de San Benito, La otra lepra i La saga de los malditos, però van ser Et donaré la terra, del 2008, i Mar de foc, del 2011, totes dues ambientades a la Barcelona medieval, els seus grans èxits de venda tant a Espanya com a l’estranger, amb drets de traducció venuts en una dotzena de països.

Després d’aquest díptic medieval, va posar el focus a la Barcelona modernista amb la voluminosa La llei dels justos, del 2015, i, cinc anys més tard, va publicar El destí dels herois, en què va oferir una visió de les primeres dècades del segle XX i dels grans conflictes que es van viure a Europa i a Espanya. La seva penúltima novel·la va ser La vida que ens separa, amb la qual va viatjar a les albors de la democràcia espanyola.

Notícies relacionades

Les obres de teatre imperdibles del Festival Grec de Barcelona 2025: el millor pla de l’estiu

El Sónar arrenca amb flamenc explorador i house amb pedigrí

Res no passa el dia abans, publicada el novembre de l’any passat, és el seu últim títol, una novel·la coral de més de 450 pàgines, un relat d’amor i traïció a la Barcelona del tardofranquisme. Lloréns va dir que li tenia "molt afecte", després de tenir-la guardada molts anys, amb l’esperança de veure-la publicada algun dia. "Em fa il·lusió acomiadar-me dels lectors amb aquesta història dedicada a Barcelona, la ciutat que ha sigut l’escenari de la meva vida i de la meva obra", va afegir.

L’editorial Penguin Random House, i el segell Grijalbo van lamentar la seva mort a través de les seves xarxes socials amb un missatge a què s’han afegit centenars de lectors. "Lamentem profundament la mort de Chufo Lloréns, un dels autors més estimats i reconeguts de la novel·la històrica", van escriure. També la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn va transmetre el seu missatge de condol per la notícia.