Kapwani Kiwanga, guanyadora del premi Joan Miró

Kapwani Kiwanga és la nova guanyadora del premi Joan Miró, un guardó internacional dotat amb 50.000 euros que s’entrega cada dos anys. En aquesta edició els finalistes eren Jumana Emil Abboud (Palestina, 1971), Arahmaiani (Indonèsia, 1961), Bonnie Devine (Canadà, 1952), Kapwani Kiwanga (Canadà, 1978) i Christodoulos Panayiotou (Xipre, 1978). El guardó també inclou una exposició a la Fundació Miró que Kiwanga realitzarà l’any que ve. "Com Miró, m’agrada estar envoltada d’una comunitat d’artistes, però no m’identifico amb cap moviment". La seva llibertat creativa també connecta amb l’esperit Miró.

Kapwani Kiwanga sol expressar-se sovint a través d’instal·lacions, so, vídeo i performances. L’autora confon intencionadament veritat i ficció per desestabilitzar narratives hegemòniques i crear espais on puguin florir els discursos marginals. L’afrofuturisme i la lluita anticolonial són alguns dels temes que vertebren la seva obra. El jurat ha valorat les seves instal·lacions, que conviden a la reflexió però són formalment sensuals.

Kiwanga va estudiar Antropologia i Religió Comparada a la Universitat de McGill (Montreal), però després va anar a París, on es va matricular en el programa d’investigació La Seine de l’École Nationale des Beaux-Arts de París. "Els meus estudis m’han permès tenir una visió més àmplia de la realitat. M’interessa la multiplicitat", ha assegurat l’artista, que actualment viu entre París i Berlín. L’antropologia li va donar eines per establir les bases del seu treball. Un mètode que parteix de la investigació. "Treballo amb diferents menes de material. Últimament m’he interessat molt per la ceràmica. M’acostumo a envoltar d’artesans i especialistes en els materials que faig servir". Vidre, teles i fins i tot flors i plantes han sigut utilitzats en les seves obres, que s’han vist en destacats museus i galeries. Kiwanga va representar el Canadà en la 60 Biennal d’Art Contemporani de Venècia l’any passat.

Evolució constant

Notícies relacionades

On es poden veure les pel·lícules nominades als premis Gaudí

‘Pasapalabra’ catapulta l’audiència diària d’Antena 3

Des de Sun Ra (2009), la seva primera creació, fins ara mateix la seva evolució ha sigut constant. "Quan vaig començar pensava que no crearia mai objectes, que em quedaria en la performance i els vídeos. Però el meu llenguatge, tot i que continua sent conceptual, ha entrat en aquest món dels objectes treballant amb materials diversos i espais arquitectònics", va assenyalar l’artista, que ja coneixia Barcelona. Es va donar a conèixer internacionalment amb Afrogalàctica (2011), una performance en què ella mateixa interpretava una antropòloga del futur que presenciava la creació dels Estats Units de l’Àfrica l’any 2058.

Per a ella l’art és una forma de coneixement i creixement. "Tinc moltes preguntes i m’encanta aprendre. Soc molt curiosa. L’art em permet descobrir i aprofundir en diferents aspectes de la societat". El disseny de les seves obres pot ser suggeridor, bonic. No és mai obvi, però. L’espectador ha de fer les seves pròpies reflexions.