‘Bosques de memoria’, l’art davant la dictadura

Els llibres d’història estableixen el principi i el final de les dictadures amb dates, el que no mostren és la seva persistència a través de símbols com monuments, o en l’enganxosa herència immaterial que impregna els que han viscut en una societat totalitària. L’art com a mecanisme per prendre consciència, per enfrontar-se a la realitat des de noves perspectives i com a eina de pensament sobre un passat que determina el nostre present brilla en l’exposició Bosques de memoria que acull el Museu de San Telmo de Sant Sebastià. Mabel Tapia i Mira Bernabéu són les comissàries d’aquesta mostra d’art que reflexiona sobre els mecanismes del poder totalitari i les dimensions de control social. I, tot i que parla d’èpoques passades, l’eco en el món actual és més present que mai davant l’auge de la ultradreta i l’arribada de Trump.

Bosques de memoria indaga en el passat de l’Espanya de Franco i la seva influència en els nostres dies, però també penetra en la dictadura de Pinochet a Xile i de la de Videla a l’Argentina, on en ple 2006 va desaparèixer Julio López, un testimoni clau en diversos judicis per delictes de lesa humanitat que es van fer després de la recuperació de la democràcia. Compta amb obres d’una vintena de creadors, entre ells joves com María Rosa Aránega (Almeria, 1995), el treball dels quals mostra un mapatge visual de violències sistemàtiques i imposicions de rols de gènere des de la Guerra Civil fins a l’actualitat. I també d’artistes veterans com Pere Portabella (Figueres, 1927) amb diferents films, entre ells Aidez l’Espagne, una creació de 1969 que combina imatges de la Guerra Civil i gravats de Joan Miró de la sèrie Barcelona (1939-1944).

Algunes de les obres mostren com el passat de l’Espanya dictatorial continua viu en el nostre present a través de les fosses comunes, els desapareguts o les presons i els monuments falangistes que encara generen debat.

Do you remember Franco?, del fotògraf Clemente Bernal (Pamplona, 1963), assenyala la perversa herència de la simbologia franquista centrada en tres monuments: el Valle de los Caídos, l’Arc de la Victòria de Madrid i el Monument als Caiguts a Pamplona. I Alan Carrasco (Burgos, 1986) mostra en una crono-cartografia per detallar com la Transició, organitzada amb un pacte des de dalt i segrestant la memòria, va permetre als responsables dels anys més foscos passar d’un costat a l’altre amb relativa facilitat.

Notícies relacionades

Amor liceista amb Sierra i Tézier

U2 treu per sorpresa un disc ple de fúria política i denúncia

Lloses i rajoles

Mapa de fosas (2023), de la valenciana María Amparo Gomar Vidal, reprodueix el mapa d’Espanya amb fragments de les lloses i rajoles que els familiars dels afusellats van posar a sobre per no oblidar-los. Mentre s’observa, es poden escoltar les paraules que descendents dels executats llegeixen davant una càmera a Últimas palabras (2020-en curs), una obra de la mateixa artista que recupera part de la memòria i que fa posar la pell de gallina. Avui dia, les execucions sistemàtiques dels considerats opositors es consideren crims contra la humanitat.