Murakami repassa els seus ídols de jazz en un llibre il·lustrat

Abans d’assaltar l’estrellat literari, abans fins i tot de començar a minar les seves novel·les de referències pop, Haruki Murakami (1949) va tenir una primera gran revelació al veure en directe Art Blakey i els seus Jazz Messengers. El japonès, que tenia uns quinze anys llavors, es va colar en el jazz de la mà del portentós bateria nord-americà i mai més va voler sortir d’allà.

"Suposo que aquella nit no vaig arribar a entendre quasi res de la música que estava escoltant. Sense cap mena de dubte, era una música d’una complexitat extraordinària per a algú com jo, que es limitava a escoltar rock and roll a la ràdio o en discos que comprava, i a les orelles dels quals arribava, de tant en tant, com a molt, algú com Nat King Cole; encara em trobava, sens dubte, en un altre nivell musical", evoca Murakami, etern candidat al Nobel de literatura i melòman prèmium, en Retrats en jazz (Empúries), el seu mà a mà amb mig centenar de titans del gènere a partir d’altres tantes il·lustracions de Makoto Wada.

Notícies relacionades

Mor Hermeto Pascoal, «el bruixot» de la música brasilera

Jordi Clos: mig segle divulgant els secrets de l’antic Egipte

Després d’aquell primer enamorament, la passió jazzística de l’autor d’1Q84 va créixer i es va multiplicar: a mitjans dels anys 70 va obrir amb la seva dona un diminut local de jazz, el Peter Cat, i passava les hores punxant vinils dels 50 de la seva col·lecció personal. La seva manera d’escriure, com ha reconegut, també té molt a veure amb la cadència rítmica del swing i del bebop. "Més que aprendre tècniques d’escriptura a partir d’altres autors, tendeixo a prestar atenció al ritme, les harmonies, la improvisació lliure i aquestes coses", va assegurar.

L’aventura del Peter Cat va durar cinc anys, però la col·lecció de discos de Murakami va continuar creixent a un ritme que, quan li van proposar "il·lustrar amb paraules" els 55 retrats de músics en el qual treballava Makoto Wada, el més difícil va ser escollir-ne només un de cada artista. Perquè això és el que fa a Retrats en jazz, publicat originalment el 1997 i recuperat ara a Espanya, en el qual s’acosta a figures com Chet Baker, Stan Getz, Cab Calloway, Ella Fitzgerald, Count Basie, Glenn Miller i Louis Armstrong, entre molts altres, a través d’un LP significatiu per a la carrera del músic o per a Murakami.