Una pel·lícula d’amor a la vida, a les coses

"La gent que canvia de lloc i refà la seva vida sempre m’ha interessat. Vull saber què hi ha darrere d’aquestes històries." Així descriu la directora la seva fascinació per explorar els mons de personatges desubicats, aquells que fugen o busquen un nou significat en altres llocs. A les seves pel·lícules, la migració emocional i geogràfica es converteix en una eina narrativa poderosa que reflecteix les tensions internes dels seus protagonistes.

Després de Vasil (2022), la directora Avelina Prat insisteix en aquestes claus a Una quinta portuguesa, protagonitzada per Manolo Solo i Maria de Medeiros, la història d’un professor universitari que, després d’un revés sentimental, decideix aprofitar una oportunitat agitada i convertir-se en el jardiner (sense tenir-ne ni idea de jardineria) d’una fabulosa residència a Portugal.

L’escenari hi juga un paper clau. "Ponte de Lima, al nord de Portugal, tenia tot el que volíem: una atmosfera que definia el personatge que l’habita [incorporat per De Medeiros, una enigmàtica hereva amb un passat difuminat]", va explicar, recordant el procés de recerca d’aquesta emblemàtica quinta. Aquest espai es converteix en un personatge més que, segons la directora, "va curant la vida" del seu protagonista (interpretat per Solo).

"És una pel·lícula d’amor, però d’amor a la vida, a les coses." També a les històries, que es relaten de cap a cap d’Una quinta portuguesa, i a certa idea de redempció, a l’acte d’ajudar: "Jo crec molt en l’entorn petit. Un pot canviar el seu entorn pròxim, però jo no puc parar coses com la guerra a Gaza".

I després hi ha el to amb què Avelina Prat desgrana els assumptes dels seus personatges: un tempo suau i dilatat, unes imatges càlides, uns drames que existeixen però que mai són remarcats. "Potser la gent a partir de certa edat hi connectarà més, pel seu ritme tranquil o el retrat dels personatges." Però insisteix que la seva obra està destinada a tots els públics, capturant l’essència del cine clàssic que ha influït en el seu estil narratiu: "Aquesta manera d’explicar històries ha de seguir viva, no tot ha de ser frenètic".

Maria de Medeiros coincideix en la forma de veure la vida i l’art de l’autora valenciana: "Rares vegades ens interessem per l’altre prou per descobrir com de ric pot ser. Prat proposa una pausa contemplativa. "La sorpresa i la curiositat pels petits descobriments són molt importants", indica.

Notícies relacionades

La revista ‘SuperPop’ torna als quioscos amb una edició especial de Rosalía

Canvi de paradigma en el futbol femení

Avelina Prat va començar com a arquitecta, feina que va exercir durant 10 anys, fins que es va apuntar a un curs de guió de curtmetratge impartit per Sigfrid Monleón. I va trobar en els sets la seva segona casa, treballant com a script amb el mateix Monleón i també amb els germans David i Fernando Trueba, Manuel Martín Cuenca i Cesc Gay, entre d’altres.

Prat ja treballa en el seu pròxim projecte. "Estic escrivint la tercera pel·lícula amb la mateixa productora, i ja tenim una versió del guió. Si aconseguim finançar la idea, seguirem endavant". No ens n’avança més, però sabem el que no serà. "Tancar-me en un quarto a escriure una comèdia boja... ¡No, no en seria capaç!".