Un virus que travessa generacions

Halfdan Ullmann Tondel és net de Liv Ullmann i Ingmar Bergman, i amb el seu debut demostra haver heretat l’interès del seu avi per explorar territoris inhòspits de la psique i la societat i per retratar aspectes pertorbadors del comportament humà. El punt de partida són les acusacions d’agressió sexual d’un nen de 6 anys contra un company, però Tondel no se centra en ells –no arribem a veure’ls mai– sinó en els secrets, mentides, sospites i rivalitats dels adults obligats a enfrontar-se cara a cara a l’escola a causa d’això, en com es perpetuen la ira i el rancor i en com es refugien en la mentalitat de ramat.

Com més aprenem sobre els personatges, més desconcert experimentem. La tutoria treballa amb els espais, la càmera i el so per incrementar el suspens i la claustrofòbia, que es matisa a través de l’humor negre i el sentit de l’absurd, i mentre el film avança va trencant vincles amb la realitat per endinsar-se en el surrealisme i l’abstracció i, al final, baixar al regne de la bogeria. En el procés, la pel·lícula proposa més idees temàtiques i formals de les que pot gestionar, però amb la capacitat que té per generar atmosferes i la voluntat d’assumir riscos n’hi ha prou per celebrar-la.

Notícies relacionades

¿Missió impossible?

Sophie White, terror i malaltia mental

‘La tutoria’

Halfdan Ullmann Tøndel (Estrena: 14/2/2025)